¿És viable treballar 32 hores a la setmana? |
Els sectors que depenen de l’atenció al públic són els que tenen més dificultats, així com les microempreses. Els experts insisteixen que la clau està a analitzar si tot el que es treballa és imprescindible.
«Podria afavorir, sens dubte, la creació d’ocupació», va opinar el vicepresident segon i líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, sobre les 32 hores. «No em sembla que Espanya sigui un país que amb els nivells de productivitat i competitivitat que té hagi de donar prioritat a aquest assumpte», li va replicar el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá.
A Espanya l’ha perseguit el mantra que la seva economia és de les menys productives de tot Europa i que això dificulta a les empreses contractar més gent. «És cert que som més improductius que països com Alemanya, però també treballem moltíssimes més hores que ells», assenyala el professor de dret del Treball de la Universitat de València Adrián Todolí.
Segons Eurostat, Espanya registra una productivitat del 98,7% respecte a la mitjana europea (on 100% és la mitjana); mentre que Alemanya fa el mateix amb un 103,2%. És a dir, entre un país i l’altre hi ha una bretxa de 4,5 punts. No obstant, cada treballador treballa a Alemanya 1.386 hores a l’any; davant les 1.686 hores que fa un treballador espanyol: el 21,6% més de jornada; segons l’OCDE. «Tenim marge per treballar menys», insisteix Todolí.
Com i a quins sectors hi ha marge per reduir la jornada és un altre debat. «Les empreses que treballen directament en l’atenció al públic ho tenen més complicat», reconeix el professor dels estudis de dret laboral de la UOC, Antonio Fernández. I Espanya, amb un pes alt de la restauració, l’hostaleria i el turisme, ocupa un percentatge elevat dels seus treballadors en sectors d’aquest tipus. L’important pes de les microempreses, en comparació amb altres veïns europeus, tampoc rema a favor.
Qüestió d’anàlisi
No obstant, «qualsevol empresa ho podria fer, però això implica fer una bona anàlisi i saber en tot moment què s’hi guanya i què s’hi perd», assenyala l’investigador de la UOC. ¿Té sentit que tota una empresa estigui operativa un divendres a la tarda o només un grup de guàrdia? ¿Tenen sentit reunions de tres hores? ¿Té sentit treballar cada setmana les mateixes hores si la càrrega de treball o la demanda va canviant?
«Abans del virus la gran majoria d’empreses no s’imaginaven que poguessin teletreballar. I ara n’hi ha algunes, no totes, que han vist que els beneficia. La pandèmia està accelerant coses i la jornada de quatre dies en pot ser una», conclou Fernández.n