El CIS entra a la campanya per apuntalar l’‘efecte Illa’
> El candidat socialista és el preferit com a president per un 23,5% dels electors L’enquesta reafirma la victòria del PSC davant ERC i JxCat >
El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va anunciar per sorpresa que ahir presentaria una «enquesta flaix» sobre les eleccions catalanes. L’avís va provocar la suspicàcia de diversos partits, perquè és la primera vegada que l’organisme pren una decisió d’aquesta mena en plena campanya, i els resultats del sondeig van apuntalar aquest malestar: el CIS dona una clara victòria al socialista Salvador Illa, amb gairebé quatre punts d’avantatge sobre ERC.
El candidat del PSC obtindria un 23,7% dels vots a les eleciones del 14 de febrer, i el republicà Pere Aragonès es quedaria amb un 19,9%. Per darrere se situen JxCat (14,6%), En Comú Podem (8,9%), Ciutadans (7,9%), Vox (6,9%), la CUP (6,8%), el PP (5,8%) i el PDECat (1,5%), que no entraria al Parlament.
En aquesta ocasió, el CIS no fa una projecció d’escons, però en el cas del PSC li dona gairebé la mateixa estimació de vot (cau en dues dècimes) que en el seu estudi de fa dues setmanes, que sí que la feia. En aquella ocasió, l’organisme va vaticinar que l’efecte Illa –la irrupció per sorpresa del fins aleshores ministre de Sanitat com a candidat en substitució de Miquel Iceta– propulsaria els socialistes, que aconseguirien entre 30 i 35 diputats. Ara només tenen 17 escons al Parlament.
Tendències oposades
ERC obtenia a l’enquesta presentada el 21 de gener una intenció de vot del 20,6%, set dècimes per sobre de l’actual. De les dades es desprèn que la tendència entre els dos principals partits independentistes és contraposada, perquè mentre els republicans baixen JxCat puja més de dos punts: fa dues setmanes el CIS li pronosticava un 12,5% de suport.
Entre els tres aspirants a la victòria, el candidat socialista és el preferit àmpliament entre els electors per liderar el Govern. Illa és el president que voldrien el 23,5% dels electors, mentre que Pere Aragonès (10,6%) i Laura Borràs (10,4%) queden molt per darrere.
Aquests tres candidats són també els més ben valorats, tot i que la seva nota mitjana queda per sota de l’aprovat. Illa treu un 4,4, i tant Aragonès com Borràs, un 4,3.
L’enquesta flaix confirma també altres tendències que el CIS va apuntar en el seu anterior sondeig, com el sorpasso de Vox a la CUP i el PP, i l’enfonsament de Ciutadans. El partit taronja, que va guanyar les eleccions del 2017 al Parlament, tenia fa dues setmanes un 9,6% de suport i l’expectativa d’obtenir entre 13 i 15 escons, davant els 36 que va obtenir a les últimes autonòmiques. En aquesta ocasió, amb un 7,9% d’estimació de vot, es queda fins i tot per sota, i seria la principal víctima de l’efecte Illa. El nou estudi dona als comuns de Jéssica Albiach la quarta plaça.
El CIS també es reafirma en un altre dels pronòstics més controvertits de la seva enquesta del gener: que els independentistes es quedaran molt lluny del seu propòsit d’aconseguir el 50% dels vots. A l’anterior sondeig, la suma d’ERC, JxCat, la CUP, el PDECat i el PNC (el partit de Marta Pascal) arribava fins al 39,8% de suport. En aquesta ocasió, aquestes formacions arribarien al 42,8% dels vots, a més de set punts de l’objectiu.
Diferència entre sondejos
Hi ha dues circumstàncies que conviden a pensar que el resultat està més obert que mai. El primer és la gran diferència que hi ha entre els sondejos: el del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, per exemple, donava la setmana passada la victòria a ERC i deixava el PSC en tercera posició, per darrere també de JxCat. El segon és la gran bossa d’indecisos, perquè entre els que encara no saben quina opció triar (el 26,3%) i els que no van voler contestar als enquestadors (l’11,4%) sumen un 37,7%.
Una altra gran incògnita de les eleccions del 14-F és la participació. La incidència de la Covid-19, que ja ha provocat una allau de recursos dels que han sigut escollits per formar part d’una mesa electoral, pot influir en un augment de l’abstenció que altres factors –com el refredament del procés– ja feien presagiar. Sobre això, només el 53,6% dels enquestats pel CIS tenen clar que aniran a votar, davant el 14,8% que descarta totalment acudir al col·legi electoral.
L’«enquesta flaix» va provocar reaccions irades o d’incredulitat entre els dos principals damnificats del pronòstic. Gabriel Rufián, portaveu d’ERC al Congrés, va triar la ironia per remarcar la suposada ajuda del CIS a la campanya del candidat socialista. «Segons el
CIS de Tezanos, Illa guanyaria les eleccions a Catalunya, la Lliga, la Copa, la Champions, Masterchef, Pasapalabra i el pot de Saber y Ganar», va afirmar a Twitter. Per al candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, el CIS ha intentat influir a la campanya catalana amb una enquesta «manipulada, inoportuna i tendenciosa». Va afegir que l’organisme intenta que «el seu candidat», amb referència a Illa, «es vegi reforçat». El sondeig es va publicar el mateix dia que la Junta Electoral Central (JEC) va afirmar que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va vulnerar la Constitució amb un tuit de suport al candidat socialista des del compte del ministeri.
En realitat, el sondeig és insòlit, però la seva publicació està dintre del marge legal, ja que la prohibició de publicar enquestes electorals no entra en vigor fins a cinc dies abans dels comicis.
«L’enquesta del CIS està manipulada i és inoportuna i tendenciosa»
CARLOS CARRIZOSA CANDIDAT DE CS
«El PSC ja ha pactat amb gairebé tothom contra ERC. L’únic que pot frenar el feixisme és ERC»
ORIOL JUNQUERAS PRESIDENT D’ERC
«Rajoy és una persona honesta. I Casado ha fet de la transparència un eix central del PP»
JAVIER MAROTO PORTAVEU PP SENAT
ERC i Cs es queixen de la suposada intromissió de l’organisme a la campanya electoral