La Cerdanya se’n desentén
«Estàvem tancats a casa i pagant autònoms i IRPF, i ells cobrant dietes», es queixa un taxista
Els ceretans es lamenten del tancament municipal en una comarca amb gran mobilitat interior
La comarca pirinenca, que ha patit com poques la doble crisi sanitària i econòmica amb el bloqueig total del Nadal passat, abdica d’unes eleccions que sent molt llunyanes. Els seus habitants es queixen de la total falta d’empatia amb el territori i són molts els que ja han decidit que no aniran a votar.
La Cati té previst anar a la perruqueria d’Alp avui. No surt d’Urtx des del mes d’agost i els cabells li han crescut generant una graciosa melena als dos costats. «No pot ser, he d’anar que m’ho arreglin», diu, mentre s’ajusta els clips. Té 88 anys, viu sola i aquí tots la coneixen perquè és una dona encantadora i molt treballadora. El seu fill Pere hi va diàriament. Acostumen a menjar junts. Per votar el 14-F hauria d’anar al Vilar d’Urtx, a només 500 metres de casa, però no ho veu clar. Ho decidiran a última hora, en funció de les ganes que en tingui. Sobre els polítics, la Cati s’encongeix d’espatlles. «L’únic que demano és que ens respectin». La seva és la veu més amable respecte a uns comicis que a la Cerdanya se senten com molt llunyans. S’ha trencat el poc encant que hi havia i el 14-F serà aquí el dia dels desenamorats amb la política.
La comarca es desperta clara, amb aquell habitual núvol baix que deixa gelada la part més enfonsada de la vall, des de Bellver fins a l’aeròdrom d’Alp. El polígon de l’estació de Puigcerdà ja és ple de treballadors cap a dos quarts de deu. Més amunt, a la plaça de Barcelona, un parell de taxistes aprofiten el sol mentre esperen clients. El Francisco fa 20 anys que fa aquesta professió i està desitjant jubilar-se. «Ens tracten com si fóssim idiotes, com si fóssim nens petits. És igual l’esquerra que la dreta; hem perdut la fe en tots. Són una colla de mentiders i lladres. Mentre nosaltres estàvem tancats a casa i pagant els autònoms i l’IRPF, ells continuaven cobrant dietes». L’Ángel és una mica més diplomàtic, però el missatge és el mateix. «No poden demanar el nostre vot quan ells no han fet ni un sol gest per nosaltres». Cap dels dos pensa anar a votar, però no per por, sinó perquè «en un niu d’escurçons no hi pots ficar la mà».
La María José fa 24 anys que treballa a la mateixa fleca, situada a la plaça dels Herois, la més freqüentada de Puigcerdà. El negoci es
traspassa per jubilació i té a l’aparador un cartell en el qual agraeix tants anys de confiança. «Ara arriba el moment d’apagar els forns i de donar un tomb a les nostres vides». Són dos germans, ja grans, que no han tingut relleu familiar. L’espiga d’Or, es diu el lloc. La María José és dependenta i diu que molta gent no acudirà a les urnes. Segurament per ràbia, «perquè no té gaire sentit que no puguis anar a cap altre poble a veure la teva família però sí que puguis anar a votar».
El tancament perimetral durant el Nadal va fer molt mal. Els restaurants amb els congeladors plens i el comerç fregant-se les mans. Fins que el Procicat va posar el candau per les elevades xifres de contagis. La Cerdanya era el 2019, segons un estudi del Departament de Treball, la primera comarca del país en el que es refereix a la situació socioeconòmica. Això es va parar de cop. Com a tot arreu, cert. «Sí, però la diferència és que nosaltres hem pagat els plats trencats dels polítics incompetents, que van obrir el pont de la Puríssima i això es va convertir en el jardí de la Covid», es queixa la Montserrat, vinculada al sector immobiliari. «Nosaltres tornarem a aixecar aquest país, no ells», aporta la treballadora d’una botiga d’esports del carrer Major. Ella tampoc no anirà a votar. I repeteix: «És igual el que guanyi, i ja no val això que, si no hi vas, després no et pots queixar, perquè queixar-se tampoc no serveix de res».
Botiga de llaminadures del carrer d’Espanya. Hi atén una amable senyora que torça el gest quan se li pregunta per les eleccions. «Ni me’n parlis; no en vull saber res dels polítics. ¿Tornar a votar per a què? No podem confiar en ells; s’ho han guanyat a pols» El Pere, el fill de la Cati –¿la recorden?, la senyora més gran que divendres va a la perruqueria– diu que sí que acudirà al col·legi electoral. Però sense un gram d’il·lusió. «Es van equivocar gestionant la Cerdanya i és igual qui governi, estarem igual».
Aquesta sensació de desemparament la comparteix Joan Pujol, economista i responsable, juntament amb el seu amic Albert Cristòfol, del molt recomanable perfil d’Instagram @memeslacerdanya. en el qual, amb finíssima ironia, tant se’n riuen de les tradicions locals com dels pixapins. «El pessimisme és total envers les persones que han gestionat aquesta crisi, tot i que també és cert que no ha de ser fàcil. Però sí que hi ha la sensació que les decisions es prenen des del punt de vista metropolità de Barcelona, amb tancaments perimetrals de municipis que no tenen cap sentit en comarques com la nostra».
Ningú no cita la independència o l’unionisme. Ni un partit o un polític en concret. La sensació de desconnexió sembla global, lligada a l’estat d’ànim i al futur. És el que deia Kennedy, allò de «no et preguntis què pot fer el teu país per tu, sinó què pots fer tu pel teu país». Doncs aquí el mateix, però a la força.n