La campanya més virtual
Referent per a la Generació Z, TikTok és útil per arribar als nascuts entre el 1995 i el 2005
La pandèmia i les restriccions derivades de la pandèmia han obligat els partits a un desplegament més gran a les xarxes socials i a explorar noves vies comunicatives. Mentre l’ús de Twitter, Facebook i Youtube ja estan normalitzats, alguns candidats experimenten amb plataformes més noves, com Twitch.
El 14-F Catalunya celebrarà les eleccions més anòmales de la seva història recent. Amb la decisió de la justícia de suspendre el decret que ajornava els comicis per la pandèmia, el país ha posat en marxa contra rellotge una campanya electoral marcada per la seva virtualitat. Les restriccions per la Covid-19 han obligat els partits a un major desplegament a les xarxes socials que ha exposat els encerts i errors de la seva estratègia.
La televisió i els mitjans tradicionals continuen sent les principals vies de comunicació entre els partits polítics i els seus potencials votants. L’impacte de la crisi sanitària ha disparat el consum de diaris digitals (100%), ràdio (112%) i tele (93%), segons un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). No obstant, les formacions es recolzen cada vegada més en les plataformes digitals. Des de fa anys, l’estratègia ja està normalitzada en canals com Twitter, Facebook i Youtube, que utilitzen tots els partits per transmetre idees i intentar marcar el debat públic.
A la xarxa de l’ocell blau, ERC i la CUP són els partits catalans que compten amb més seguidors, amb 357.300 i 302.000, respectivament, mentre JxCat es queda amb
114.600 seguidors. El PSC, Ciutadans, el PPC i En Comú Podem tenen un menor volum de seguidors, però ho compensen amb els comptes nacionals, que repliquen els seus missatges de la campanya electoral.
Missatges incendiaris virals
Amb tota probabilitat, el 14 de febrer suposarà la irrupció de l’extrema dreta al Parlament. L’ascens de Vox –també a Espanya– s’ha catapultat a través d’internet, on els algoritmes de les plataformes beneficien i viralitzen missatges emocionalment incendiaris, com la islamofòbia o l’anticatalanisme, ja que aconsegueixen una major retenció de l’usuari. «Tenen una concepció adequada del que els convé per agitar les xarxes», assenyala Toni Aira, professor de comunicació política a la UPF Barcelona School of Management. Conforme amb el seu missatge d’Espanya com a únic eix, Vox només utilitza els seus canals de difusió nacionals. La popularització de noves plataformes digitals ha portat la majoria de partits a voler conquistar-les. Tot i que Podem i Vox han destacat en l’ús d’aquest llenguatge, no funciona per a tothom igual. «Veiem que un problema polític com la convulsió es trasllada a la comunicació», assenyala Aira. «Hi ha poc temps per construir una estratègia a llarg termini i es tira molt de tàctica, de relat curt i improvisació», afegeix. Les formacions, explica
Aira, tenen una «tendència excessiva» a intentar fixar-se en els seus adversaris, cosa que pot portar a errors. «No hi ha estratègies reals més que el continuisme i el simulacre, però en certa manera és comprensible», remarca Iago Moreno, sociòleg per la Universitat de Cambridge. «Els partits», assenyala, «no poden digitalitzar-se de la nit al dia. Són estructures pesants, rígides i burocràtiques que s’adapten més lentament a la realitat digital».
Aquest error de càlcul inicial és el que li va passar a ERC a TikTok. Al gener el partit independentista va estrenar el seu compte a la plataforma de vídeos curts amb un del president del Parlament, Roger Torrent, que va ser objecte de bromes. Des d’aleshores, el perfil ha virat a recopilatoris de frases mitingueres amb un major impacte viral, el qual ha arribat a tenir 3.857 seguidors.
Convertida en un referent per a la Generació Z, TikTok pot ser una bona eina per arribar als nascuts entre el 1995 i el 2005. En Comú Podem utilitza el canal de Barcelona en Comú (9.113 seguidors) per fer campanya, mentre Cs (1.444) i Vox (37.500) se serveixen dels nacionals.
Malgrat que JxCat no té perfil, Carles Puigdemont sí que ha sabut utilitzar el seu (3.462) per arribar als seus seguidors. «Puigdemont i Vox encerten en el seu ús perquè saben fer humor amb els codis que connecten amb aquest entorn», apunta Aira. Potser per intentar arribar a aquest públic, el PP ha convertit el seu presidenciable, Alejandro Fernández, en una emoticona, cosa que també s’ha convertit en una broma a les xarxes.
Altres formacions opten per centrar-se en menys canals. És el cas de la CUP, que ha explotat l’ús de Twitter, Facebook o Instagram per agilitar el seu nínxol en la política local. «Amb la comunicació digital poden tenir molt més recorregut que amb els mitjans tradicionals», apunta Aira.
El PNC i Confluència Jove
La política catalana està vivint petites incursions experimentals en el món de Twitch, una plataforma de retransmissions en directe que als EUA ha utilitzat la congressista Alexandria-Ocasio Cortez. Aquí, ho han fet el PNC, liderat per Marta Pascal –exdirigent de Convergència i del PDECat–, els candidats comarcals del qual han jugat partides del videojoc Minecraft, i també Confluència Jove, les joventuts d’En Comú Podem.
«Els partits competeixen per semblar els més creatius», apunta Moreno, que afegeix que això no tindrà «cap incidència real» i només deixarà «un petit percentatge extra de titulars sobre les seves
campanyes».