La gran polarització marca la recta final de la campanya a l’Equador
> Andrés Arauz, delfí de Correa, i l’exbanquer Guillermo Lasso van primers en els sondejos, tot i que el més probable és que se celebri una segona volta
L’Equador va a les urnes aquest diumenge. Uns 13 milions de ciutadans tenen a l’abast un menú amb 16 candidats a president. D’aquest mar de dispersió, en principi dos comptarien amb possibilitats de mantenir-se i passar a una segona volta l’11 d’abril. D’una banda, Andrés Arauz, primer a les enquestes. És un jove economista i delfí de Rafael Correa que compta amb una intenció de vot de fins al 37%. De l’altra, l’exbanquer Guillermo Lasso, que lluita per arribar al palau Carondelet per tercera vegada consecutiva.
Lasso es troba a una distància superior als 10 punts del seu principal rival. L’aspirant insisteix amb el seu programa de redempció neoliberal i creu que aquesta vegada no fallarà. Assegura que una majoria de la societat no vol un retorn del «correisme».
Els sondejos fixen en el 37% els indecisos. Alguns analistes es pregunten si no és un indici que podria repetir-se a l’Equador l’ocorregut a Bolívia mesos enrere, on Luis Arce, el «beneït» per Evo Morales, va guanyar sorprenentment en un primer torn gràcies al «vot amagat» que no van detectar els sondejos. Des del seu exili belga, Correa es va afanyar a profetitzar un escenari similar: «El 7 de febrer votem i els fem fora».
«Aquest diumenge l’Equador viurà una important data democràtica. El meu Govern, i jo en la meva qualitat de president, hem brindat el suport necessari per garantir que això succeeixi. El 24 de maig entregarem el poder a qui els equatorians elegeixin», va dir Lenin Moreno. La seva popularitat de tot just el 7% no li ha permès garantir-se un hereu. I ningú ha volgut ocupar aquest lloc. Moreno, que va arribar a la presidència apadrinat per Correa, al cap de poc temps va abjurar del seu llegat. Acabarà el seu període amb gairebé un 30% de pobres i una caiguda del PIB el 2020 de gairebé 10 punts. Va enfrontar un alçament social i se’l culpa de la pèssima gestió de la pandèmia, que ha deixat uns 11.000 morts.
L’estès rebuig del que anomenen el Morenato ha permès a Correa recuperar la iniciativa i, a cavall d’Arauz, tornar a tenir influència al seu país malgrat les causes judicials per suposada corrupció que l’han tret de l’arena electoral. «Recuperar el futur» és la consigna que insta els equatorians a recordar temps més amables. Si Arauz no obté el 40% dels sufragis positius i 10 punts de distància, haurà d’anar a una segona volta. «No experimentem més amb l’Equador, no assagem amb receptes fracassades», va respondre Lasso. Exdirector del Banco Guayaquil, representa les expressions més conservadores del seu país i, també, els sectors econòmics més dinàmics de l’Equador, establerts a la costa.
El candidat indígena
Hi ha un tercer competidor, ubicat no gaire lluny de Lasso a les enquestes. Es tracta de Yaku Pérez, un advocat de 50 anys que pertany a la nació originària Kichwa-Kañari i en aquesta contesa representa el Moviment d’Unitat Plurinacional Pachakutik, l’instrument polític de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (Conaie). Malgrat el seu programa ambientalista i de centreesquerra,
El rebuig de Lenin Moreno permet a l’expresident Correa recuperar la iniciativa i tornar a influir
el moviment indígena s’ha portat molt malament amb Correa i és molt poc probable que s’inclini per Arauz a l’abril. Pérez va ser un dels líders de l’esclat social del 2019. Intentarà captar els atomitzats sectors progressistes que no volen saber res de la proclama «socialisme del segle XXI». Lasso ha sortit a celebrar-ho: «És una persona valuosa que estarà convidada a participar en el Govern d’unitat. Correa va respondre: «Déu els cria i ells s’ajunten».
A poques hores dels comicis, els equatorians senten promeses de prosperitat i també crides a evitar els riscos d’una polarització política en cas que venci el «correisme», fins i tot amb una versió de baixes calories de la seva revolució ciutadana.