Formar part d’una mesa electoral
No acudir-hi sense causa justificada sol saldar-se amb una multa, tot i que s’ha arribat a demanar presó
Formar part d’una mesa electoral és un deure. I un deure és, com deia Oscar Wilde, «el que esperem que facin els altres». Si en general poques persones acollien amb gran entusiasme l’obligació de formar part d’una mesa electoral, avui, tal com estem per la situació de pandèmia, encara és menys temptador. Si a això s’hi afegeix que molts ciutadans han seguit al peu de la lletra totes les recomanacions sanitàries de les autoritats, llavors és comprensible que si qui és cridat a una mesa, a més, és una persona vulnerable, presenti un recurs per protegir el seu dret a la salut. Conforme a l’article 147 de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG), aquells cridats a formar part com a president, vocal o suplent d’una mesa tenen de termini set dies naturals per presentar les excuses corresponents que els permetin eximirse de l’esmentat deure davant la Junta Electoral de Zona. Després, en el termini de cinc dies, la Junta els respondrà. Contra aquesta decisió hi cap recurs davant els tribunals. A menys de 10 dies de la jornada electoral s’han presentat més de 20.000 sol·licituds davant les juntes electorals de zona per no formar part d’una mesa electoral el 14 de febrer.
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Secció Cinquena) en la seva decisió de l’1 de febrer del 2021 va confirmar el que ja havia anat apuntant en les seves valoracions i mesures cautelars que la precedien: deixar sense efecte el decret 1/2021, del 15 de gener, pel qual es deixava sense efecte la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer del 2021 a causa de la crisi sanitària derivada de la pandèmia causada per la Covid19. Amb la sentència, doncs, quedava finalment confirmat que les eleccions se celebrarien, fins a nou avís, el 14 de febrer. També s’iniciava el procés electoral que transcorre al llarg de 54 dies. El dret de vot no és només el dia de les eleccions. Garantir el dret de vot comporta assegurar, entre d’altres, el dret a celebrar campanyes electorals i donar a l’esmentat dret de vot el caràcter prestacional que es va explicar en l’exposició de motius de la reforma de la LOREG que es va fer el desembre del 2018, que per fortuna reconeixia aquest dret fonamental a les persones amb una discapacitat intel·lectual, cosa que ampliava la seva dignitat i la de la nostra democràcia. Fer detonar la maquinària electoral també porta deures com el d’acudir a la mesa electoral.
La Constitució espanyola recull diversos deures, com el de defensar Espanya o el de pagar impostos; i alguns deures-drets: com el de treballar i el de protegir el medi ambient. Per no parlar del dret a l’educació. Quan un dret constitucional és a més un deure implica un mandat més estricte cap als poders. Tot i que en alguns països és obligatori votar, a Espanya no. Però sí que és obligatori acudir a la mesa electoral. El capítol VIII del títol I de la LOREG, Delictes i infraccions electorals, disposa que si una persona no acudeix a la mesa pot ser inhabilitada per al dret de sufragi passiu (article 137). L’article 143 disposa que aquells que «es deixin de presentar o exercir les seves funcions les abandonin sense causa legítima o incompleixin sense causa justificada les obligacions d’excusa o avís previ que els imposa aquesta llei, incorreran en la pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a 24 mesos».
En la majoria de casos tot acaba en una multa, tot i que hi ha hagut situacions en les quals la fiscalia ha demanat l’ingrés a la presó –a un entrenador que se’n va anar a un partit de futbol el 2007– o multes de fins a 5.400 euros, com va passar a Astúries el 2019. Les excuses, «causa justificada i documentada que els impedeixi l’acceptació del càrrec», estan recollides a l’article 27.3 de la LOREG i en la instrucció del Govern 6/2011 que ho concreta. La pregunta és si la mateixa situació de pandèmia pot considerar-se una causa prou legítima. I és que com deia Immanuel Kant: «Dormia i vaig somiar que la vida era bellesa; vaig despertar i vaig advertir que ella és deure».n
En les actuals circumstàncies és menys temptador que mai formar part d’una mesa