No voti contra vostè
Com sempre, hauríem de ser curosos al votar. Ara hi ha raons afegides. Els catalans tenim experiències recents que recorden que la vida quotidiana i els seus problemes, fins i tot la mort per malaltia i la pobresa, estan vinculats amb les decisions dels qui elegim a les urnes. Només cada quatre anys podem contribuir a mantenir un rumb o a canviar-lo. Ara toca elegir.
Hi penso després de veure la foto pòster dels nou polítics presos exhibint-se al poder trepitjar el carrer. La imatge té de tot, començant pel reflex de la fermesa en les seves conviccions. Però inclou també la dissimulació de la seva falta d’unitat. Uns són partidaris d’aquell «ho tornarem a fer» ara i aquí, d’altres hi anteposen el seu desig de sobreviure professionalment governant l’autonomia fins que Catalunya sigui una altra cosa. Van voler portar-nos a Ítaca sense respectar les lleis i van esquinçar el país potser per sempre; ara mostren la seva aspiració –ja més modesta– d’una innegociable amnistia tot i que impera la sospita que acceptaran l’indult raonable i no fàcil que arriba a pesar seu.
A la foto no s’hi veu lògicament que pensen molt en Illa, que podria protagonitzar el seu desastre perquè portaria sota el braç el final de tantes cadires, sous i influències per a molts amics seus. Tampoc hi apareix Laura Borràs, perquè no ha anat a la presó tot i que tingui un lleig judici pendent. Aquesta candidata postpujolista crida l’atenció per prometre com a gest anticorrupció que si forma Govern vetarà la contractació d’empreses de l’Ibex. És conseqüent (ella està acusada de contractar a dit i sense complir les regles amics personals que, això sí, no eren de l’Ibex).
S’ha de mesurar el vot. Tots, i entre els que solen recolzar els independentistes. Que les seves consciències no oblidin que els seus líders han fet quallar aquest model sense president real, amb Parlament inoperant i talls impunes a la Meridiana. I amb rècord d’Espanya –tot i que no els agradi aquesta paraula– de morts als geriàtrics quan va arribar la Covid. Ara tenen a les mans la continuïtat que reclamen els nou de la foto o optar per algun canvi, encara que sigui petit i sense sortir del nacionalisme.