El que ha evidenciat la pandèmia

Va arribar la pandèmia i de sobte ens vam oblidar de la independència, del procés, del Consell de la República, de Waterloo i del referèndum. És a dir, de tot allò que fins aleshores i durant els últims anys s’havia considerat l’assumpte principal, urgent, inapel·lable... O això és almenys el que ens deien des de TV-3 a tota hora. Va resultar sorprenent que allò tan important i vital per a Catalunya fins aleshores quedés esborrat pràcticament de cop per la irrupció del coronavirus.

Però llavors vam descobrir quina realitat s’ocultava a sota. I va resultar ser una sanitat retallada brutalment al llarg de l’última dècada. Uns sanitaris amb unes condicions laborals totalment precàries que ha evidenciat la pandèmia. Unes residències d’avis sense control i amb carències de tot tipus patides per la gent gran que vivia allà.

Una educació pública amb pocs recursos i enormes dificultats per adaptar-se a les classes online que la pandèmia exigia per evitar contagis entre els alumnes... És a dir, un estat de les coses públiques, de les de tots, tant en l’àmbit de la salut, com en el de l’educació i de l’atenció als grans, penós i desatès durant anys de successives retallades i contínues arengues independentistes.

La pandèmia ha deixat la realitat d’un mal govern de diversos anys. No hi ha hagut banderes, llaços ni manifestacions de l’11-S capaços de tapar aquesta realitat. Només espero que a l’hora de votar pensem de veritat què és el que realment ens convé aquesta vegada.

n