¿Què volem per als nostres fills?

M’han agradat les primeres paraules de Miquel Iceta com a ministre de Política Territorial. Això de: «Vull una Espanya forta en la seva unitat i orgullosa de la seva diversitat». També ho defenso jo i és per això que soc independentista.

Aquesta confessió agafarà moltes persones per sorpresa, sobretot els nacionalistes espanyols, que creuen que l’amor a Espanya és una espècie de revelació mística, reservada als votants del PPSOE, que implica embolcallar-se amb la bandera. Però el patriotisme, és a dir l’amor a la pàtria, és com qualsevol altre tipus d’amor. Per això els proposo que canviïn «pàtria» per «fills».

¿Què volem per als nostres fills? El primer és donar-los una bona formació per convertir-los en persones educades i que respectin els altres, perquè aquesta és la base d’una vida rica, plena, pròspera i harmoniosa. Al contrari del que va fer l’Estat l’1-O.

Després vetllem perquè no s’ajuntin amb gent dolenta que els desviï del camí d’honestedat i decència. Per això ser patriota i votar determinats partits, en especial el PP, és tan irracional com incitar un fill que es fiqui en una banda d’atracadors. Si els fills fan un mal pas, els ajudem a superar-lo. Amb la pàtria, igual: cosa que implica netejar tot el que recordi el dictador assassí que ens va governar durant 40 anys i els seus còmplices i hereus.

Per això soc independentista, perquè vull una pàtria lliure de l’Estat feixista, tot i que Espanya mai va ser feixista. Ho sé perquè per sotmetre-la van haver de provocar mig milió de morts i assassinar durant més de 40 anys.

n