Les biblioteques ¿són essencials?

¿Som imprescincibles els treballadors de Biblioteques de Barcelona en aquests dies de pandèmia? Doncs, per alguna raó, es veu que sí. Treballo en una biblioteca de Barcelona, i malgrat la nefasta situació actual (més contagis que mai, més morts, més risc d’infecció), estem oberts al públic. El famós Procicat així ho determina. Quan molts espais amb atenció al públic estan tancant o tenen greus restriccions, nosaltres fem el mateix horari que quan no hi havia pandèmia.

A partir del cap de setmana del 23 i 24 de gener, les botigues no essencials, han d’estar tancades; els gimnasos, també; els bars i els restaurants, amb restriccions horàries; però les biblioteques, no, les biblioteques com si fóssim serveis de primera necessitat, com a supermercat. Em sembla increïble. ¿De veritat no veuen que ens estan posant, a tots els treballadors, seriosament perill? ¿Què ha de passar? ¿Que mori algun treballador o algú de les nostres famílies perquè ens prenguin seriosament?

Des que va començar la pandèmia, també he estat al servei d’admissions d’urgències de l’Hospital del Mar, i sé de primera mà el que està passant, en quina situació ens trobem actualment, i sincerament em sento molt més protegit allà, a urgències, malgrat estar rebent cada dia, en primera línia, a moltíssims pacients amb Covid, que a les biblioteques. Això només pot significar que alguna cosa, per no dir tot, s’està fent molt malament a les Biblioteques de Barcelona. Fa pensar, ¿no creuen?