Un Barça amb fe, cames i encert
La fe de Griezmann a la recerca d’una pilota impossible, les cames de tots per resistir una altra pròrroga (la quarta en els set últims partits) i l’encert per trobar els gols de la classificació han retornat l’equip al lloc de sempre: a la semifinal de C
La classificació del Barça per a les semifinals de Copa va deixar per a la posteritat xifres històriques que no s’haurien donat amb l’eliminació. Per si no fos prou històric que el club blaugrana hagi accedit a la penúltima ronda en 10 de les últimes 11 temporades. Des del 2011 només ha faltat a aquesta cita l’any passat, quan va sucumbir amb l’Athletic a quarts (1-0) a partit únic. I des d’aleshores fins avui, el Barça ha disputat 50 de les 53 eliminatòries possibles de la Copa, incloses les finals. Només va faltar a la final del 2013 (va caure en la semifinal davant el Madrid) i la semifinal i la final del 2020.
Sempre ha estat allà el Barça, resistint, aguantant els embats del torneig eliminatori, d’on ha obtingut cinc títols en 10 temporades, i que es manté, de nou, com un al·licient. Potser major en aquesta ocasió, quan s’entreveu, s’intueix, que aquest equip no dona per conquistar la Lliga (a 10 punts de l’Atlètic i un partit més jugat) ni la Champions, on no figura entre els màxims favorits.
Història: 3 gols a la pròrroga
Potser és un judici prematur, com precipitat va ser anunciar l’eliminació a Granada en el minut 88 amb un 2-0 en contra. Els errors de Samuel Umtiti desbarataven l’abassegador partit ofensiu de l’equip, que va donar unes xifres significatives i que perduraran. Per començar: el Barça mai havia fet tres gols en una pròrroga.
Un equip sense punteria va apel·lar a la fe i la força de les seves cames per veure la llum, apagada fins aleshores. Costa discernir què va ser primer, com l’ou i la gallina.
La fe d’Antoine Griezmann per perseguir la passada diagonal de Messi, una pilota que se n’anava fora, per tornar-la al camp. La força de les cames, del davanter i de tots, per resistir la quarta pròrroga en set partits (dues a la Supercopa, i dues a la Copa) i la punteria per començar a encertar en la rematada. Virtuts, totes, que es van unir en el 2-1, traspassat el minut 88. La picada d’ullet del factor sort va ser un pal·liatiu a la desgràcia acumulada, després de tres xuts (Trincão, Dembelé i Messi) a la fusta. El funcionament ofensiu de l’equip no mereixia cap retret, més enllà de l’encert en el xut.
¿Quan havia llançat el Barça 18 córners? El rècord de l’últim lustre eren 14 (igualat aquest any davant l’Alabès): a Granada se n’havien sumat ja 15 en el temps reglamentari.
Tampoc hi ha precedents de les 36 rematades a porteria que va connectar el Barça, de les quals 20 van ser ben dirigides entre els tres pals. Ni hi ha precedents d’un doblet de Jordi Alba, el lateral esquerre, en el primer equip blaugrana, suplantant la tasca habitual de Messi. Trenta rematades (14 de ben dirigides) va encaixar l’Osca a la Lliga 2018-2019.
El peatge de Sergi Roberto
La possessió de la pilota no va ser de rècord. Es va quedar per darrere de dos partits (davant l’Alabès i el Cadis, tots dos fora) que, com el de Granada, van estar tallats pel mateix patró tret del desenllaç final: l’equip modest cobra avantatge al marcador i es dedica a defensarlo. El Barça només va poder empatar a Vitòria malgrat una possessió del 80%, va caure a Cadis (83%) i va triomfar a Granada (79%). Les 1.061 passades es van donar ja en els 90 minuts del Barça-Granada (en van ser 1.005) en què va debutar Quique Setién.
El peatge a la formidable reacció del Barça per firmar un aclaparador 3-5 –«estic molt orgullós de l’equip», va confessar Koeman– va ser la lesió de Sergi Roberto. En el seu segon partit després d’estar-ne 18 de baixa, va patir un altre contratemps muscular. Aquesta vegada, al recte anterior de la cama dreta. El club no va donar terminis de recuperació, que podria demorarse un mes. «És una llàstima», va deplorar Koeman.
Les xifres del Barça a Granada
n