Santuari del llop. Espanya prohibirà la caça de l’animal a tot el país.
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic publicarà ben aviat un decret per a la protecció estricta de l’emblemàtic mamífer carnívor a tot el territori espanyol. Encara s’abaten exemplars legalment a les comunitats situades al nord d
La caça del llop, animal perseguit des de fa segles i actualment convertit en un símbol del conservacionisme, quedarà definitivament prohibida a tot el territori espanyol després de l’acord aconseguit ahir en la reunió del la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat, òrgan en el qual hi ha representats el Govern i les comunitats autònomes. El llop encara es caça com a espècie cinegètica o mitjançant quotes a Castella i Lleó, Astúries, Cantàbria i Galícia –comunitats que han manifestat la seva disconformitat amb l’acord– i més rarament a la Rioja i el País Basc.
«Avui udolarà el llop, però no de pena», va sintetitzar de manera poètica el naturalista Luis Miguel Domínguez, president de l’associació Lobo Marley. «Gràcies a tots els que han lluitat per aquesta victòria».
La protecció efectiva del llop serà possible a l’haver quedat inclosa, després d’una reunió agitada i una segona votació ajustada –nou vots a favor i vuit en contra, amb tres abstencions–
, en el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial.
Publicació al BOE
Tot i que la comissió és un òrgan consultiu del Govern, el resultat de la votació significa a la pràctica que se’n prohibirà la caça esportiva i s’haurà de redactar una estratègia de conservació. Ara només falta que la impulsora de la votació, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, estampi la seva firma en l’ordre i es publiqui al BOE.
Els contraris a la decisió ja s’han manifestat. Entre d’altres, el conseller de Foment de Castella i Lleó, Juan Carlos SuárezQuiñones, va anunciar una «batalla» perquè, segons va dir, prohibir la caça «atempta contra els ramaders».
Theo Oberhuber, portaveu de projectes d’Ecologistes en Acció, va qualificar la jornada de «dia
Castella i Lleó, Galícia, Asturies i Cantàbria s’oposen a la mesura i anuncien batalla
històric». La caça del llop té un impacte crucial en la conservació de l’espècie, explica. No només s’arriben a abatre fins a 400 llops anuals (incloent la caça il·legal), sobre una població total estimada de 2.0002.500 exemplars, sinó que molt sovint això afecta negativament les dinàmiques de les manades. Normalment es maten exemplars joves. «De vegades –prossegueix Oberhuber– també es cacen els mascles alfa, cosa que ocasiona una dispersió dels mascles restants i això acaba traduint-se en una conflictivitat més gran amb els ramaders». Ecologistes en Acció insta les comunitats autònomes al nord del Duero a què «des d’avui mateix» deixin d’autoritzar l’activitat cinegètica, es persegueixi la caça il·legal i col·laborin amb els ramaders en fomentar la coexistència entre el llop i la ramaderia a fi d’evitar o reduir els atacs al bestiar, amb mètodes com l’ús de gossos mastins i una vigilància més gran del bestiar».
Un gran pas
«Avui és un dia històric», va incidir en el mateix sentit el secretari general de WWF, Juan Carlos del Olmo. «Esperem que sigui un primer pas per canviar cap a un nou model centrat en la conservació de l’espècie i la coexistència amb les activitats humanes –va afegir–. Després dels passos inicials de Félix Rodríguez de la Fuente i posteriorment amb l’aprovació de les directives europees de la natura, faltava al nostre país el reconeixement formal del valor d’aquesta espècie».
El llop ibèric, que històricament havia ocupat bona part del territori espanyol (i també Portugal), va patir al llarg del segle XX un retrocés acusat que va arribar al seu punt àlgid cap al 1970, «quan es va pensar que l’espècie s’extingiria per culpa dels verins i la caça indiscriminada», explica Oberhuber. «El que està fent el llop en els últims anys és recolonitzar províncies que havia perdut no feia tant, com Àvila, Segòvia i Salamanca». Les poblacions més grans es concentren actualment a Astúries, Lleó, Zamora, les províncies gallegues i la muntanya de Cantàbria.
A Catalunya, el llop ha tornat en les últimes dècades, però ho ha fet de forma gairebé testimonial, amb algun exemplar divagant que creua el Pirineu des de França i és albirat a la Cerdanya, el Ripollès i el Berguedà, entre altres comarques.