Biden liquida el suport dels EUA a l’Aràbia Saudita en la guerra del Iemen
> El president nord-americà diu que el seu país «torna a la diplomàcia» i promet controlar «l’avanç de l’autoritarisme» a Rússia i la Xina
La complicitat dels Estats Units amb les atrocitats comeses pels seus aliats en la guerra del Iemen podria acabar-se aviat. En el seu primer discurs sobre política exterior des que va arribar a la Casa Blanca, Joe Biden va anunciar ahir que el seu país deixarà de recolzar les operacions ofensives de l’Aràbia Saudita i els Emirats al país més pobre del món àrab, set anys després de l’inici d’un conflicte que ha generat la pitjor catàstrofe humanitària del planeta. La decisió arriba dies després que la seva Administració congelés les vendes d’armes a Riad i Abu Dhabi pactades durant el mandat del seu predecessor. No són els únics canvis anunciats per Biden, qui es va comprometre a fer front a l’autoritarisme que emana de la Xina i Rússia sense renunciar al diàleg amb les dues potències.
El canvi de postura al Iemen té el suport del Congrés, que fa dos anys va votar per frenar el recolzament del Pentàgon a la campanya saudita pels crims de guerra comesos per les seves tropes i documentats per les Nacions Unides, així com per l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi. Des de l’inici de les hostilitats, Washington ha aportat armes, formació i intel·ligència als seus aliats i ha participat en operacions antiterroristes contra Al-Qaida, un dels actors en la guerra civil iemenita. Però aquella resolució del Congrés mai va arribar a implementar-se per decisió de Donald Trump, que va mantenir una estreta relació amb l’autòcrata saudita Mohamed bin Salman durant els seus anys en el poder.
Enviat especial
Ara el pèndol torna a oscil·lar. Biden va anunciar el nomenament d’un enviat especial per al Iemen, el veterà diplomàtic Timothy Lenderking, qui mirarà de buscar un alto el foc com a primer pas per arribar a una solució al conflicte en el marc dels esforços de l’ONU. «Aquesta guerra s’ha d’acabar i, per remarcar el nostre compromís, cessarà tot el nostre recolzament a la campanya al Iemen», va dir el nou president durant el seu discurs al Departament d’Estat.
Biden va remarcar que la seva prioritat en política exterior passa per restaurar les relacions amb els socis tradicionals dels EUA i tornar a la diplomàcia el protagonisme perdut. En aquest sentit, va anunciar la suspensió dels plans del seu predecessor per reduir el nombre de tropes nordamericanes apostades a Alemanya: «Hem de començar amb la diplomàcia, arrelada en els més respectats valors democràtics nord-americans».
La missió és complicada perquè, tal com ell mateix va reconèixer, la credibilitat dels EUA ha quedat molt danyada en els últims quatre anys de deriva autoritària i nacionalista. Però els primers passos estan fets. El seu país s’ha reintegrat a l’Acord del Clima de París i a l’Organització Mundial de la Salut. I ha recuperat el seu compromís per defensar els drets humans de la comunitat LGBT al món i augmentar significativament la quota de refugiats que els Estats Units acceptaran anualment.
El nou dirigent es mostra disposat a aplicar sancions per respondre a «les agressions»
Gendarme mundial
La seva aposta pel multilateralisme i els valors tradicionals de la política exterior nord-americana serveixen per enterrar l’America,
primer de Trump, però obre també la porta a un clima de renovades tensions amb els grans rivals geopolítics de Washington. Especialment si Biden opta per recuperar el rol de gendarme mundial assumit pel seu país durant molt de temps. «Hem de fer front a l’avanç de l’autoritarisme, particularment a les ambicions creixents de la Xina i el desig de Rússia de debilitar la nostra democràcia», va dir.
El nou president va assenyalar que no li tremolarà el pols a l’hora d’imposar costos a «les agressions» dels seus rivals, tot un indici de la seva disposició a recórrer a les sancions, extensament utilitzades pel seu predecessor. Biden va reclamar l’«alliberament immediat i sense condicions» de l’opositor rus Alexei Navalny, condemnat aquesta mateixa setmana a diversos anys de presó per un tribunal moscovita. I va exigir als generals birmans que cessi el cop d’Estat i posin en llibertat els presos polítics.