Espanya s’afegeix al debat de la setmana laboral de quatre dies
Les poques empreses que l’apliquen incrementen l’horari diari per mantenir les 40 hores setmanals
El debat sobre la reducció de la jornada es cola en plena pandèmia amb poques empreses encara que la practiquin; i les poques companyies que treballen menys dies a la setmana decideixen no reduir el total d’hores setmanals i fan més hores durant les jornades en què estan operatives.
Poc més d’un segle després que els obrers de La Canadenca conquistessin amb les seves vagues la jornada de vuit hores al dia, a Espanya comença a obrir-se camí un nou debat: treballar quatre dies a la setmana. En un context en el qual moltes empreses han descobert que podien teletreballar i continuar tirant endavant els seus balanços, s’ha colat a l’agenda mediàtica el debat de si és possible en el segle XXI treballar 32 hores a la setmana i cobrar el mateix.
Les poques empreses que fins ara a Espanya s’han obert a aplicar la filosofia dels quatre dies, ho han fet parcialment. És a dir, compren la part de treballar un dia menys, però no la de treballar menys, ja que en els dies operatius fan més hores. Per incentivar aquesta segona part de l’equació, el Govern ha compromès un pressupost de 50 milions d’euros i subvencionar, via fons europeus, les companyies perquè aquestes contractin més gent i reparteixin la feina.
El debat dels quatre dies a la setmana, no obstant, ni és nou ni l’ha inventat Íñigo Errejón. El secretari general d’UGT de Catalunya, Camil Ros, ja escrivia a les pàgines d’aquest diari per al Primer de Maig del 2019 que s’havia de «treballar millor i treballar menys», el que passava per transitar cap a les 32 hores. I el País Valencià ja estava preparant un programa públic que desplegarà aquest any per incentivar aquestes pràctiques.
Tampoc és una cosa a la qual només s’estigui donant voltes a Espanya. El major sindicat d’Alemanya, IG Metall, defensa que per no perdre milions de llocs de treball en la transició al cotxe elèctric s’ha de repartir la feina, i la jornada de quatre dies pot ser una via per fer-ho. Tot i que no a tot el món advoquen per canviar la jornada per treballar menys, sinó que també hi ha partidaris de treballar més. El multimilionari xinès i cofundador del gegant del comerç electrònic Alibaba és un defensor a ultrança de la jornada «996»: treballar de nou del matí a nou de la nit, sis dies a la setmana.
DEL JAPÓ A JAÉN
Tornant a la hipòtesi dels quatre dies a la setmana, sobre aquesta hipòtesi ja hi ha precedents a tot el món: als anys 80, els treballadors públics de la ciutat de Rallo, al nord-americà estat de Missouri, ja van provar de treballar una setmana cinc dies i una altra quatre. Més
recentment, multinacionals com Microsoft, en la seva filial japonesa, o l’australiana Perpetual Guardian s’han passat a aquest model.
Tot i que no fa falta cavar un forat i anar-se’n a l’altra punta del globus per trobar empreses que treballen quatre dies a la setmana. A principis del 2020, dues consultores informàtiques, una de Jaén (Software Delsol) i una altra d’Alacant (Zataca) van anunciar que passaven a implementar la jornada de quatre dies. Tot i que no la de 32 hores. Les dues empreses van decidir compactar les hores que abans feien de dilluns a divendres en quatre dies. És a dir, mateix sou, menys dies, però més hores els dies hàbils.
«Ho vam plantejar com una mesura de conciliació. Un treballador content i motivat sempre és més productiu. Però treballem amb marges molt estrets i si fem menys hores hauríem de contractar més gent», explica el conseller delegat de Zataca, Pedro Sánchez.
PIONERS AL VALLÈS
Si bé Zataca i Delsol van ser els primers a explicar públicament el seu experiment, a Lliçà de Vall (Vallès Oriental) hi ha una empresa que des de 2018 que fa el mateix: Industrias Tapla. Aquesta companyia familiar amb més de 50 anys d’història, especialitzada en la fabricació de components per a l’automoció i amb una facturació anual de 10 milions d’euros, aplica per a una de les seves línies de producció el fet de treballar de dilluns a dijous.
«Ha sigut un èxit», explica la responsable de planificació estratègica, Montse Ramon. La clau de la mesura va ser l’estalvi de costos energètics, ja que treballant més hores de dilluns a dijous evitaven encendre i netejar la maquinària divendres. Els resultats són un augment del 18% en la productivitat i un estalvi del 20% en costos energètics. No obstant, la directiva no veu recorregut en la segona part de l’experiment Errejón: treballar menys hores i cobrar el mateix. «No ens surten els números», afirma.
EFÍMER MERCADONA
Compactar la jornada setmanal a quatre dies no només és cosa de pimes. Un gegant com Mercadona també ho va aplicar al principi d’esclatar la pandèmia. Com a incentiu als seus treballadors, i anunciada com una cosa «excepcional», Juan Roig va implantar del maig al juny torns rotatius de quatre dies a la setmana i nou hores al dia. Un model que va ser aplaudit pels treballadors, tal com van traslladar els sindicats a la companyia, però que va durar tot just un mes. De moment no han transcendit altres grans noms entre l’empresariat espanyol que apostin per la jornada de quatre dies.
Un any abans que vuit oficinistes encenguessin la metxa de la vaga de la Canadenca, Europa es recuperava de l’última pandèmia que va afectar el vell continent: la batejada com a grip espanyola. I avui, un segle després, el debat sobre la jornada de quatre dies s’obre tímidament camí a les portes de la recuperació de la crisi del coronavirus.