Vacunes, mercats i Von der Leyen
L’estratègia de compra conjunta de la Comissió Europea va sorgir com una gran oportunitat per a la UE, però està a punt de descarrilar amb la ressurgència del paper dels estats
La producció, compra i distribució de les vacunes contra la Covid-19 s’ha transformat en el que Maquiavel denominava «raó d’Estat». En el context pandèmic actual, aconseguir la immunitat s’ha convertit en prioritat absoluta. Això permetria, suposadament, retornar a una situació anterior en què les relacions econòmiques i socials no es veiessin constretes per restriccions diverses.
Fins f apoc, en el context europeu, la tasca d’ oferir protecció re queia en el sestats. No obstant, l aposada en marxa d’ un Fons de recuperació amb capacitat per emetre deute comú i facilitar la sortida ala pandèmia va fer néixer algun ame nade somni federal i hamiltonià en l’ entorn comunitari. En aquest marc integrador i cooperatiué son v atenir lloc la decisió de compr arles vacunes que permetrien no només tornara l moment u m p re pandèmic, sinó que, amés, reforçarientant la cohesió interna com els vincles afectius dela ciutadania ambla U E.
Una oportunitat d’or era demostrar com una Europa unida aconseguia firmar amb les farmacèutiques per un nombre extraordinari de dosis que permetessin no només immunitzar els ciutadans europeus, sinó també l’exportació cap a països amb menys recursos per mostrar el seu compromís amb latituds menys afavorides.
Autonomia estratègica
L’estratègia de la compra va començar al juny i llavors la Comissió va comprometre 200 milions de dosis de la vacuna BioNTech/Pfizer amb opció a 100 milions més posteriorment. Això suposava un gran negoci per a la farmacèutica mentre beneficiava la imatge de la UE en plena campanya de la seva autonomia estratègica. També va firmar a l’agost amb el laboratori AstraZeneca.
El procés de vacunació ha donat lloc al que es coneix com el nacionalisme de les vacunes. La carrera per comprar totes les dosis possibles en temps rècord i vacunar el màxim nivell de població es veu com un paràmetre de prestigi de país.
La vacunació ala U Eva més lenta del que es preveia. Els retards en la producció de vacunes, el procés burocràtic pel qual s’ han d’ aprovari una no gaire bona planificació de molts països del aU E en són els responsables. I és clar, la frenada en l’ arribada de vacunes s’ atribueix a l’ exportació al Regne Unit. El nerviosisme dela germànica V onder L e y enes v afer patent primer enforma de prohibició i, posteriorment, plantejant que potser caldria pensaren altres mercats de vacunes come l rus i el xinès.
Les experiències passades de competència entre
Estats membres van convèncer a la gran majoria que aquesta vegada havien d’anar junts per evitar la rapinya de les farmacèutiques. En tot cas, cada país és sobirà per comprar les vacunes a qui vulgui i en les condicions que esculli. Però aquest no ha sigut el cas d’Alemanya, que, pel seu compte, va comprar 30 milions de dosis extres de Pfizer «per si de cas», i
Hongria, que fa setmanes que treballa amb la russa Sputnik. La confiança en l’eficàcia de la gestió estatal mostra sempre gran vàlua, especialment quan surten a la llum negociacions desastroses en la compra de les vacunes.
Una estratègia que va començar bé, està a punt de descarrilar. Potser algú a Brussel·les hauria de donar un cop a la taula i dir en veu alta allò de «¡és el mercat, amic!». Un mercat del qual els Estats no només s’han desentès durant anys, sinó que a més l’han fomentat. Passin les crisis que passin, vinguin d’on vinguin les decepcions, sembla que la UE, els seus governs i institucions no s’adonen que el món que han imaginat no existeix, però el més greu de tot és que és el món que ells mateixos han creat. Un món desregulat, desindustrialitzat i d’economia líquida que ara torna contra ells. Si Europa vol aconseguir més rellevància global, sembla que no està seguint el camí correcte. I senyores, senyors, la geopolítica de les vacunes només acaba de començar.
El món desregulat, desindustrialitzat i d’economia líquida que la UE ha contribuït a crear ara es gira contra ella amb la geopolítica de la vacunació