Digue’m amb qui vols pactar...

A mesura que passen els dies, la campanya electoral està revelant que es juguen batalles múltiples, que corresponen a la voluntat de cada força política d’establir el que els spin doctors de la política anomenen «marcs». I en aquest sentit, cada vegada més es veu la pugna entre els que empenyen per mantenir la contraposició entre independentistes i no independentistes que ha caracteritzat la història política recent del país i els que impulsen a una contraposició ideològica més centrada en el caràcter progressista o conservador de les propostes polítiques. No és clar que s’hagi començat la campanya amb un marc i no s’acabi amb un altre, ni que, en moments diferents, forces diferents apostin per un o un altre.

Hi ha dues polaritats clares. Una la representa la candidatura encapçalada per Jéssica Albiach, que ha encarat aquestes eleccions amb la proposta clara de polítiques d’esquerres que només es podran donar amb el concurs dels socialistes, els comuns i els republicans. Al costat oposat, Junts, que proposa un nou Govern independentista, en bona companyia del PP i Ciutadans, que de manera especular reclamen una fantasiosa majoria «constitucionalista». Aquesta tensió està marcant a fons aquesta atípica campanya. La CUP al matí exclou investir Laura Borràs, però a la tarda ja no tant. El PSC vol pactar amb els comuns, però no acaba de dir com pensa completar una majoria prou sòlida per iniciar el canvi que promet. ERC és la que té més problemes. Va començar amb la voluntat d’un nou Govern independentista decorat amb la presència dels comuns, i ara, després de la clara visualització que Junts representa un trumpisme català difícilment digerible per a qualsevol demòcrata, ja no ho té tan clar. Les intencions de pacte avui són la indicació més precisa per a l’electorat sobre qui vol superar una etapa i començar-ne una de nova. I malgrat tot, eppur si muove.n