La fam tenalla Buenos Aires
L’ajuntament redueix les porcions d’aliments d’uns menjadors socials cada vegada més freqüentats a causa de la greu crisi econòmica i la pandèmia.
La fam també se sent a la ciutat de Buenos Aires malgrat els seus oripells europeistes. La capital argentina ha sigut històricament sinònim d’una opulència que es diferenciava no només de l’interior del país sinó dels seus veïns. Això ja és història en una Argentina amb més de 18 milions de pobres. Un de cada tres dels habitants de «la reina del Plata» es troba en aquesta situació. El centre de la capital, on es troba la seu del Govern municipal, va ser escenari ahir de noves protestes de les organitzacions socials que denuncien la falta d’aliments als menjadors socials. Els problemes crònics dels últims anys es van agreujar amb la pandèmia, fins al punt que s’han reduït els gramatges de cada porció de menjar que reben els beneficiaris.
«Abans rebíem un pollastre que pesava 2,4 quilos, ara estan pesant 1,5 quilos», va assenyalar un dirigent de les barraques 2124, situades a la vora del pestilent Riachuelo. Els productes bovins s’han convertit en excepcionals per a milions d’argentins. De fet, el consum de carn està a nivells
de 1920. Però on més se sent la falta de proteïnes és als barris marginals. Només a la capital s’han aixecat 20 de les anomenades «viles misèria». Allà viuen milers de persones i és en aquests entorns precaritzats on els problemes alimentaris es van agreujar amb la Covid. «Necessitem que el govern de la ciutat es faci càrrec de la qüestió. Amb la bona voluntat de les companyes que estan 24 hores als menjadors no es dona l’abast», va dir un dels que van encapçalar les columnes que van arribar fins a l’alcaldia.
Les autoritats, per la seva banda, van negar una retallada dels subministraments i van ratificar la voluntat de garantir «la provisió d’aliments frescos i secs a la xarxa de menjadors comunitaris.