La setmana més tràgica de Portugal
La sala d’urgències de l’Hospital de Cascais funciona des de fa dies com a zona d’internament. Als passadissos s’acumulen pacients esgotats, alguns d’ells estirats als llits, altres d’asseguts a les cadires, capbaixos, amb la bombona d’oxigen sempre a prop. Aquesta zona de l’hospital, reservada habitualment per a la realització de diagnòstics, ha arribat a acumular fins a 80 persones que, a causa de la falta d’espai, no han pogut ser ingressades a planta. Algunes d’elles han hagut d’esperar fins a quatre dies en aquests passadissos, mentre els responsables del centre intenten desesperadament ampliar la seva capacitat.
Els efectes de la tercera onada de la pandèmia són patents en aquest hospital. Dels 17 llits disponibles per a pacients Covid amb què comptava al setembre han passat a 124. En el cas de les ucis, el centre comptava amb cinc llits llavors; ara en són 18. «En els pròxims dies habilitarem una sala d’espera per poder acollir 16 persones més. Estem molt limitats», reconeix el director clínic de l’hospital, Nuno Côrte-Real. El centre es troba per sobre de la seva capacitat des de fa més de dues setmanes.
L’agressivitat de les variants brasilera, sud-africana i britànica, que han castigat amb força a Portugal, ha disminuït considerablement la plantilla de l’hospital. La cap d’infermeria, Dulce Gonçalves, explica que en aquest moment compta amb 70 infermers menys dels que hauria. «Entre el nombre de pacients que exigeixen un nivell de cures més gran i l’elevat absentisme del personal per quarantenes i positius, l’esforç és enorme per als professionals», assegura Gonçalves. El grau d’exigència és especialment alt a les ucis, on la ràtio de pacients per infermer és més gran que mai.
Sanitaris esgotats
A l’elevada afluència de pacients i a la falta de personal se suma el cansament acumulat durant més d’un any de pandèmia. Malgrat que Portugal va patir un menor impacte durant la primera onada, molts professionals es van oferir per combatre el virus a primera línia. «Ha sigut un any de desgast, ara els equips són més joves, el moment és molt pitjor i és molt difícil de gestionar emocionalment. Els responsables dels equips hem de protegir-los perquè aguantin aquesta pressió», afirma Gonçalves.
Al seu costat, el metge intensivista Antonio Figueredo amaga el seu esgotament darrere de la mascareta. «Som molt pocs metges a cures intensives, i això ens porta a fer jornades de 24 hores amb un sol dia de descans», explica. Per Figueredo, la part més difícil ha sigut acostumar-se al ràpid deteriorament de la salut dels malalts. «Són pacients que arriben caminant, que parlen amb tu, i que al cap de poques hores han d’estar amb una màscara d’oxigen i fins i tot intubats. Alguns d’ells no arriben a acomiadar-se de les seves famílies», assenyala el doctor amb un visible gest de frustració. «En aquell moment els agafo fort la mà, respiro profundament i segueixo amb la meva feina».
Malgrat la dura càrrega psicològica, els professionals han de mantenir l’enteresa i encarregarse de la incessant arribada de pacients. «Hi ha malalts que saps que ni amb totes les cures en tindran prou i has d’oferir aquestes cures a algú que sí que té la possibilitat de sobreviure. Són decisions molt difícils de prendre», reconeix Figueredo, que destaca la tenacitat i la unitat dels professionals de la salut per ajudar a combatre la pandèmia.
La gran afluència de pacients i la falta de personal se sumen al cansament d’un any de pandèmia La situació desbordada al país lusità ha obligat el Govern a demanar ajuda internacional
Crit d’auxili
El col·lapse d’hospitals com el de Cascais ha obligat el Govern portuguès a demanar ajuda internacional. Alemanya ha enviat aquesta setmana una trentena de metges i professionals sanitaris per donar assistència a un centre de Lisboa, així com ventiladors i més d’un centenar de llits. Àustria també ha ofert el seu suport per acollir almenys una desena de pacients, cosa que també està valorant Espanya. El nombre de contagis diaris s’ha reduït considerablement en els últims dies a Portugal, però els professionals no es confien: l’experiència els diu que no poden abaixar la guàrdia.
n