¿Desglaç postelectoral?

En les eleccions de diumenge que ve tres forces es disputen el primer lloc: ERC, PSC i JxCat, però no se sap a qui perjudicarà més l’abstenció, que serà més alta que el 2015 i el 2017

L’enquesta del CIS afirma que la suma independentista podria perdre, per primera vegada des del 2012, la majoria absoluta

Ningú sap el resultat de les eleccions de diumenge, però el todo Madrid n’està pendent. El futur immediat de Catalunya i el de la legislatura espanyola estan en joc.

Algunes enquestes (CIS, Gesop) diuen que el PSC guanyarà. D’altres (CEO, Gad-3), que ERC arribarà primera. I no es pot descartar que al final JxCat doni la sorpresa, com ja va passar el 2017 al quedar per davant d’ERC (tot i que darrere de Cs). Però tot està obert, perquè les enquestes es mouen en marges d’error que no les fan concloents. L’únic segur és que hi ha tres partits al capdavant, PSC, ERC i JxCat, però no se sap a qui perjudicarà més l’abstenció, que serà més alta que el 2015 i el 2017.

Fins i tot la força de gravetat catalana dels últims anys –la majoria absoluta de la suma independentista– està en l’aire. El CIS dona a l’esmentada suma un 43% del vot, més a prop del 40% de les legislatives que del 48% de les autonòmiques. Seria una revolució: l’independentisme perdria la seva majoria absoluta.

Anem a dades més sòlides –menys manipulables– que l’estimació de vot. Segons el CIS, el 32% dels enquestats creu que ERC guanyarà les eleccions, seguida pel PSC (17%) i JxCat (8%). Però, quan la pregunta és, ¿quin partit preferiria que fos el guanyador?, la resposta és una altra: el 19% diu que el PSC, seguit per ERC (16%) i JxCat (9%). Salvador Illa (PSC) és el preferit com a president, però perquè així ho diuen bastants votants de Cs i dels comuns.

Segueix doncs la incògnita dels resultats, cosa que dificulta especular sobre el futur Govern. Hi ha consens en el fet que, si l’independentisme torna a sumar, un altre Govern d’aquest signe serà irremeiable. Però ni això és segur, perquè la incompatibilitat entre ERC i JxCat és gran, espessa i creixent. I el necessari suport de les CUP és com llançar una moneda a l’aire, ja que els anticapitalistes tornen a estar dividits i han desautoritzat diverses vegades la seva candidata.

Un altre Govern independentista no seria el millor. Ja s’ha vist en els últims anys –des del 2016– que no ha servit ni per a la independència (impossible avui sense un impossible acord amb el Govern d’Espanya) ni per normalitzar la vida catalana. Seria seguir en un conflicte esterilitzador. Però tampoc sembla possible que es pugui formar una coalició d’independentistes i constitucionalistes (el tripartit ERC, PSC i comuns). El gran obstacle és el referèndum d’autodeterminació.

Sí que seria possible, si l’independentisme repeteix majoria, ERC avança JxCat, i l’entesa entre totes dues resulta impossible, un Govern minoritari d’ERC i els comuns. I si l’independentisme no suma i el PSC és la primera força, un Govern també minoritari del PSC amb els comuns, la fórmula que Illa ha indicat que prefereix.

Tot complex. El conflicte català s’està desinflamant, però el desprocés serà lent i espinós. Va trigar 11 anys, de l’aprovació de l’Estatut del 2006 a la DUI del 2017, a arribar al punt màxim i necessita un temps de diàleg i suavització de posicions extremes. La resolució del conflicte és, a curt termini, una quimera.

Però hi ha hagut passos significatius. Que ERC votés uns Pressupostos d’Espanya va demostrar una certa acceptació de la realitat. Com ho ha sigut que, en plena campanya electoral, el PSOE votés dijous una proposta d’ERC per tornar a reunir després de les eleccions la taula de diàleg entre els dos governs. Hi van votar a favor, a més d’ERC, el PSOE, Podem, els nacionalistes bascos i el PDECat (els exconvergentes contraris a Puigdemont). En contra, Vox, PP, Cs, JxCat i les CUP. 187 vots (el 53% del Congrés) a favor i 155 (el 43%) en contra.

Aquesta votació, compromesa per a ERC i per al PSOE en plena campanya, indica que és possible, tot i que estret, el camí d’un difícil diàleg. Per això diumenge seria rellevant que ERC i el PSC (o el PSC i ERC), les dues primeres forces en les últimes legislatives i municipals, afirmessin posicions. El Govern entre tots dos (o el tripartit amb els comuns) és impossible. Però sí que es podria iniciar un desglaç entre les dues meitats de Catalunya. I el desglaç intern –tan complicat com el de dos germans barallats per una herència– és indispensable per tenir capacitat de negociar.