Vacuna del capità Garfi

Resulta que la companyia Disney ha decidit vetar l’accés, als menors de 7 anys, a certs dibuixos animats dels de tota la vida perquè apuntalen tòpics racistes. Per exemple, la inoblidable Peter Pan, escrita per l’escocès J. M. Barrié el 1902, s’ha guanyat el bloqueig perquè els protagonistes traven amistat amb indis als quals s’al·ludeix com a «pellroges» i parlen un idioma inintel·ligible... ¿Feia falta? Sembla un intent voluntarista de blanquejar el món, com si aquesta capa de vernís asèptic pogués aïllar les criatures del que passa al món real, el dels seus pares i dels adults; això és, l’alarmant augment de la xenofòbia i la insolidaritat. Segons el vell adagi, el que no es veu no existeix. Fora, sota l’alfombra, esborrat. Com els guixots al contracte de la UE amb AstraZeneca, per ocultar com se les gasten les farmacèutiques. Vist això, podrien rebatejar el seu remei com la vacuna del capità Garfi, un pirata que, per cert, va estudiar a Eton, bressol de les elits del Regne Unit.

Posats a protegir els nens, a deixar-los un món més habitable, hauria sigut més edificant evitar l’espectacle del regateig, la picabaralla entre la Comissió Europea i la farmacèutica anglosueca. Assegura el laboratori que farà el màxim esforç («ourbesteffort») per entregar una quantitat determinada de vacunes, en una fórmula tan vaga que causa enrojolament (¿la utilitzaria algú per negociar amb el banc?). Al final, en el que sembla un truc de trilers –¿on és la boleta?–, arribaran a Europa la meitat de les dosis que figuraven al contracte, si bé l’antídot d’AstraZeneca no s’administrarà als més grans de 80 anys a falta de comprovar-ne l’eficàcia en el sector de població més veterà. Mata’m, camió. ¿Però no se suposava que eren prioritaris els més vulnerables?

En comptes d’unir esforços davant l’amenaça planetària de la Covid i les seves mutacions, la solució s’ha convertit en un desgavell, en un campi qui pugui al millor postor, on l’única llei imperant, el «jo, primer», dispararà els preus i farà que s’especuli amb les existències acumulades, com amb les fitxes del casino. La salut, una mercaderia més, com els drapets de Zara. Un elitista club britànic, anomenat Knightsbridge Circle, ofereix als seus socis més grans de 65 anys la possibilitat de viatjar fins als Emirats Àrabs Units per 11.000 euros per inocular-se l’antídot (el que fabrica la Xina, el Sinopharm). ¿Crèiem haver-ho vist tot? Doncs no. Ja és aquí el turisme de vacuna. Davant aquests manejos, l’OMS adverteix que el món està a punt d’«un fracàs moral catastròfic».

En paral·lel, crida l’atenció que un dels arguments amb el qual la Disney justifica la seva decisió és que aquests dibuixos animats perpetuen «l’estereotip de l’estranger perpetu» com si aquest sentiment no fos ja universal, estrangers de la mateixa espècie, sense col·locació, en l’estranyament del gènere humà, desposseïts d’ombra, com Peter Pan. ¿Quan s’obre la temporada turística a l’illa de Mai Més? Per no tornar.

En comptes d’unir esforços, la solució passa a ser un campi qui pugui