El boig febrer
Miro el calendari i em fa vertigen: la Candelera, Sant Valentí, el 14-F i l’Any Nou xinès
Miro el febrer al calendari i sento una mica de vertigen. Quantes coses per fer. Comencem el dia 2 amb la Candelera. Segons la tradició, aquest dia toca treure el pessebre que vam posar la nit de Nadal. Actualment només les àvies coneixen la raó d’aquest costum, per això la recordaré: el 2 de febrer acaba la quarantena de la Verge després de donar a llum el fill. És a dir, és una celebració puerperal. Preciós. A casa meva muntem un pessebre multicultural i vertical (sembla una mica el 13, Rue del Percebe) que dinamita gairebé totes les tradicions. No obstant, el traiem per la Candelera potser perquè continuar veient el pessebre anima una mica el tan insípid i tristoi gener.
El 2 de febrer també és el dia de la Marmota, que no té res a veure amb la Verge. És un dia en què alguns cavallers del poble nord-americà de Punxsutawney (Pennsilvània) es vesteixen com si fos el segle XIX per despertar una marmota innocent que els dirà si la primavera és a prop. Si la marmota projecta ombra, es pronostiquen sis setmanes més de fred. Si no, el bon temps arribarà aviat. El mètode no és ni científic ni infal·lible, però ens encanta. Phil, la marmota, surt als telenotícies, indiferent a la seva fama universal. A Galícia, on molt pàtriament celebren la Candelera, tenen el seu propi refrany. Diu així: «Se a Candelaria chora, medio inverno vai fóra». Phil va veure la seva ombra i la Candelera no va plorar a Galícia, de manera que, segons tots dos, sembla que encara ens queda hivern per davant.
El següent, seguint el calendari, seria el benintencionat Sant Valentí, el dia 14, però aquest any se’ns ha colat pel mig l’Any
Nou xinès, el dia 12. Quin embolic, perquè aquell mateix dia també és divendres de Carnaval. Si tot fos normal, podríem muntar un cap de setmana boig rematat amb el dia dels enamorats, que també és jornada electoral a Catalunya. M’ho imagino: les rues de Carnaval es barrejarien amb les desfilades de dracs voladors. La gent aniria disfressada de Fu-Manxú o de Mao Zedong. Les monges sexis i els Bob Esponja de cada dissabte de Carnaval podrien reciclar la disfressa l’endemà per anar a votar. Tot i que bé podria ser tendència una disfressa de Cupido com si anés nu, vestit de color carn; res queda del tot descartat ateses les circumstàncies en què es desenvoluparà aquest 14 de febrer. Jo, de tota manera, recomano per al diumenge de Carnaval d’aquest any, és a dir, el 14 de febrer, una disfressa que protegeixi bé el nas i la boca i que inclogui màscara de gas o casc a l’estil Darth Vader.
Això de l’Any Nou xinès m’encanta perquè és novedós. El vaig celebrar per primera vegada l’any passat. Em va agradar tant que aquest any penso començar a mitjanit obrint les finestres per deixar anar les coses dolentes de l’any anterior. A continuació em prepararé per rebre amb optimisme el nou any. Prohibiré parlar en passat. Durant 24 hores només estarà permès conjugar el futur, cosa que aquest any no serà difícil: els viatges que farem, els llocs als quals anirem, els restaurants on soparem, les abraçades que farem, els amics que tornarem a veure... A casa ja no hi ha nens
Recomano, per al diumenge de Carnaval, és a dir, el 14-F, una disfressa que inclogui màscara de gas
petits, però aquell dia els adolescents no podran ser amonestats, facin el que facin. I, mentrestant, repartirem targetes vermelles de la fortuna i intentarem escoltar el que ens diuen. La de l’any passat, que encara conservo, deia: «No siguis massa dura amb tu mateixa. Pren-te les coses amb calma». Va resultar tot un oracle.
Després d’un cap de setmana enfeinat arribarà Dimecres de Cendra, amb contrició i penediment descafeïnats (virtuals) i l’enterrament de la sardina. Divendres haurem de comprar bunyols o pensar a fer torradetes de Santa Teresa. I centrar-nos en la festa de les llanternes, que marcarà, amb la seva bellesa, el final de les celebracions xineses i que veurem a la tele perquè no hi ha un lloc millor, pensant en el pas del temps.
I així, de festa en festa, gairebé haurem arribat a març, tindrem per davant una Setmana Santa sense processons, un Sant Jordi ves a saber com i un estiu sense Sanfermines. Però sempre ens quedarà el calendari virtual per continuar reconeixent que el temps, malgrat tot, passa.
n