Més que bars

Les mesures restrictives que el Govern va interposar al sector terciari des del confinament per frenar el coronavirus han donat una estocada mortal especialment al sector hoteler. Els bars i restaurants han continuat de forma intermitent i així és impossible que es mantinguin. Al desembre, el Gremi de Restauració va advertir la Generalitat que obrint només quatre hores i mitja al dia era inviable la supervivència i equivaldria al tancament massiu

D’altra banda, l’esmentat sector ha sigut el menys protegit i el que menys ajuts directes ha rebut. Les promeses que va fer la Generalitat encara no s’han materialitzat. S’estima que més d’una tercera part dels locals no tornaran a obrir pels deutes que acumulen. Davant aquesta perspectiva, el gremi demana ampliar el període per tramitar els ertos i la suspensió d’impostos.

Paul Krugman argumenta que la menor productivitat del sector serveis i la dificultat per millorar-la és el principal factor de l’estancament dels nivells de vida a molts països. Pel desinterès que ha mostrat el Govern, no sembla importar-li que Catalunya perdi nivell de vida, després de tot el que ja ha perdut des de l’inici del procés. Aquesta situació afavorirà les multinacionals de menjar porqueria que, a més de mantenir-se, ara seran molt més visibles. Però aquestes cadenes de menjar ràpid i ambient impersonal mai seran «la casa del poble» com els nostres bars. Cada bar que es tanqui a Barcelona serà un trosset més d’essència que desapareix de la nostra ciutat.