La zona de confort

A la casa on va néixer el meu difunt pare no hi havia instal·lació d’aigua ni llum elèctrica, els aliments es cuinaven en recipients posats sobre el foc fet a terra i certes necessitats fisiològiques es feien en una bacina o directament al camp. L’energia per realitzar les tasques domèstiques i agrícoles provenia dels animals domèstics i les persones, ja que tant els electrodomèstics com la maquinària de motor destinada a l’agricultura i ramaderia eren avenços tecnològics que estaven a l’abast de molt poques persones. Transcorregut gairebé un segle, el progrés ha fet possible que la immensa majoria de la població del nostre país tingui unes condicions de vida significativament més favorables. Doncs bé, sent la recerca del benestar una poderosa força motriu de l’adaptació de l’entorn i l’evolució humana, crida l’atenció la idea aplicada a l’entorn laboral en els últims temps consistent a pensar que, per obtenir una bona estimulació d’aspectes com la innovació, el dinamisme i el rendiment és necessari sortir de la zona de confort i introduir-se en un espai de tensió, sacrifici i incertesa. Ves a saber si el segle XXI serà el dels pijames d’espart i els gratacels sense ascensor. ¿Quin àmbit és més propici per a la qualitat i productivitat professional, el de la satisfacció o el del malestar?