| Tricicle es queda i Jubany s’enfada
prepara l’exposició homenatge pel seu adeu al Palau Robert, amb Juli Capella de comissari. Comptarà amb un documental de Poldo Pomés i una part interactiva.
Als Tricicle els va agafar el confinament a 10 dies de la seva última funció. L’última de totes. Ho tenien tot preparat per sortir per la porta gran i després de 40 anys junts dedicar-se cadascú a les seves coses. Aviat farà un any i no hi ha pistes sobre la seva tornada... Mentrestant, Carles Sans és l’únic que segueix exercint d’actor. Per fi s’ha tret de sobre el Joan i el Paco i en el seu espectacle Per fi sol no només actua en solitari, sinó que també parla. I parla tant en un excel·lent i divertit monòleg sobre la seva trajectòria professional que aviat podran veure i sentir a Cornellà o a Andorra i a finals d’any estrenarà a Barcelona.
A Joan Gràcia actualment és més fàcil trobar-lo en un aeroport que en un teatre. Des de fa anys és el director artístic del Lío d’Eivissa, un dels restaurants cabaret més exitosos del món, i ara li han encarregat organitzar un espectacle similar a Londres, a Mikonos i a Sardenya. Per la seva part, Paco Mir viu a Sevilla i continua tan actiu com sempre en la seva tasca de dibuixant o director teatral.
Tots tres, que ara es veuen molt menys, van estar dilluns en un vell magatzem que tenen a Esparreguera ultimant els detalls de l’exposició sobre Tricicle que s’inaugurarà al maig al Palau Robert. El comissari responsable és Juli Capella. L’arquitecte, dissenyador i columnista que viu com ningú cada projecte en què s’involucra. «No serà una exposició només de fotos, hi haurà part del material utilitzat a les seves obres, un documental que ha realitzat Poldo Pomés i una part interactiva», m’explica Capella. En fi, que es queden, que Tricicle no se n’anirà mai.
Per cert, de Juli Capella els en parlaré un altre dia. En l’actualitat està muntant dos restaurants al xef José Andrés. Un a Chicago i un altre a Dubai, però si n’hi ha un que no poden perdre’s, el dia que ens deixin viatjar, és el Mercado Little Spain que Andrés té a Nova York al costat dels germans Adrià. Espectacular.
L’abatut xef s’ha vist obligat a abaixar la persiana del seu restaurant Petit Comitè i els 20 treballadors han quedat a mercè d’un erto
Treballar com a Andorra
Parlant de restaurants, dilluns estava convidat a dinar al Petit Comitè de Nandu Jubany al passatge de la Concepció. Minuts abans de les dues, un whatsap que m’indica que el canviem pel Tragaluz, que és uns metres més a prop del passeig de Gràcia. Resulta que a Jubany no li surten els números i s’ha vist obligat a abaixar la persiana i deixar 20 empleats a mercè de l’erto. Jubany estava abatut, enfonsat i emprenyat. Mai havia vist tan emprenyat el Nandu. És normal. Només demana que el deixin treballar com fan a Andorra. Allà, a Soldeu, està triomfant en l’espai gastronòmic Diamant.
Canvis al Grupo Tragaluz
Per cert, des del mes d’agost de l’any passat dues terceres parts del Grupo Tragaluz pertanyen a la firma de capital risc Miura Private Equilty, que presideix Luis Seguí. La resta segueix en mans del cofundador, Tomás Tarruella, i de la seva mare, Rosa Esteva. L’únic que continua en propietat exclusiva de la Rosa és El Mordisco, que va ser el primer de tots.
Miura va pagar al voltant de 50 milions d’euros per adquirir el Grupo Tragaluz i la societat restauradora En Compañía de Lobos. Els venedors van sortir contents, però caldrà veure si als actuals gestors els quadren els números. La Covid i les estrictes mesures imposades pel Govern de la Generalitat, amb l’última flexibilització d’horaris inclosa, han deixat el sector molt tocat. ¡¡¡Ahh!!! Després d’aquesta operació es va constituir una nova societat de la qual forma part Gerard Piqué, ja que era copropietari d’un dels restaurants del grup.
Doncs això, que dilluns el Tragaluz semblava més un centre de
networking que un restaurant tradicional. En un racó, el mateix Luis Seguí, de Miura, semblava negociar amb dos comensals una nova compra. En una altra taula, Marc Murtra amb el seu soci de Crea Inversion, Marcel Prunera, i al pis superior, molt de pressa, el president del Cercle d’Economia, Javier Faus, repassava l’agenda al costat del seu director de comunicació, Gerard Guiu. Al final tots
es van saludar.