Una altra novel·la sobre el Barça
Em plantejo escriure una novel·la sobre el Barça. Amb intrigues, com la filtració del contracte de Messi; amb dolents que volen treure profit econòmic del club, i amb almenys un tonto. I amb sant Koeman, no sé si verge però amb risc d’acabar sent un màrti
Transcric algunes de les notes i idees amb què preparo la meva possible futura novel·la sobre el Barça actual, tota de ficció tot i que amb moltes pures coincidències en els noms propis.
Tindré la necessitat d’inventar una situació futbolera en què el Cornellà, l’Elx, el Rayo i el Granada siguin, per exemple, grandíssims equips molt difícils de guanyar i capaços de generar una autèntica agonia en els jugadors barcelonistes abans d’aconseguir doblegar-los. Perquè tot quedi creïble escriuré que part de la premsa considerarà gairebé una gesta aquestes victòries. Els lectors somriuran i això és bo per a les editorials.
Com que no hi ha bona novel·la sense intriga desconcertant dedicaré un parell de capítols a desorientar els lectors sobre el possible beneficiari del crim que s’hagi revelat el secret dels ingressos de Messi. Els faré passar d’una hipòtesi a l’altra. ¿És el mateix Messi, perquè el PSG no tingui dubtes sobre el que haurà de pagar-li? ¿O és cosa del París SG per desestabilitzar el Barça de cara a la imminent eliminatòria de la Champions? ¿El beneficiari és el Madrid, l’assassí de sempre, que ha desviat l’atenció sobre com li està anant amb el seu caríssim Hazard i la renovació de Ramos? ¿El xivato és el Barça o el seu entorn? Completaré la retorçada d’aquest tema llançant la falsa insídia que Messi ara juga bé –i fins i tot marca de falta– per revaluar-se, potser perquè va pensar que la seva etapa de tristesa inoperant era un error perquè rebaixava la seva cotització just en el moment d’haver de sortir al mercat.
Uns dolents molt dolents
Aquestes narracions no se sostenen si no n’hi ha alguns dolents molt dolents. Amb compte, faré que els que em llegeixin pensin pel seu compte en el cansament i la moció de censura que van provocar en el passat les despeses i el comportament, diguem-ne lleuger, del president esportivament efectiu que va ser Laporta. O en la possibilitat que el Barça sigui un dels últims taulers salvadors que li queden, davant el risc de naufragi financer, al pobre i astut Roures. Aquí la ficció cruixirà i hauré de despistar els que comprin el llibre banalitzant sobre la perversitat del VAR i els àrbitres enemics, tot i que aquests ja siguin temes massa útils.
És un secret que mai revelen els bons escriptors: als llibres d’èxit sempre hi ha almenys un tonto. Amb el respecte pertinent a la seva llibertat d’expressió jo intentaré colar o suggerir, tot i que potser no m’atreviré a donar noms, el presumpte independent Roncero, fent de policia dolent maltractant els culers, mentre Relaño i Pedrerol fan veure que són els bons i que quan ens claven calbots és pel nostre bé. No citaré Florentino: volem que superi la Covid (com ho volem per a tots els infectats), però és que a més necessito que continuï intrigant perquè després la meva novel·la pugui acabar convertida en una llarga sèrie televisiva d’aquestes amb tensió, homes durs i tous interposats, xantatges i molts diners públics en joc.
L’inconscient Di María
Canviant de tema, tampoc sé si citaré Bartomeu, que és tan dallonses venent com era dallonses Gaspart comprant. M’ho he de pensar. Tornant al tema dels tontos no m’he d’oblidar d’explicar que Di María, bon prototip de jugador exmadridista, que, ignorant, treballa perquè Messi vagi a París sense pensar que si això passa ell és qui es quedarà sense lloc a l’equip i potser hagi d’anar a reforçar l’Espanyol per intentar pujar l’any que ve.
Deixaré molt bé sant Koeman. Aconseguiré que sembli un sant Francesc Xavier envoltat de nenets –Pedri, Ansu, Mingueza, Araujo– desvalguts i gens milionaris a qui cuida, ajuda i protegeix dels explotadors, els mitjancers, les males companyies i els xeics afrancesats o disfressats de britànics que compren carn per als seus jocs. Sant Koeman no sé si verge però corre el risc d’acabar màrtir si guanyen les eleccions Víctor Font i Xavi Hernández, que tot i que ara se’n desdiguin ja van confessar inicialment la seva intenció de tallar-li el cap.
La novel·la del Barça tindrà més capítols i els aniré perfilant. Però aquests apunts que ja tinc fets constituiran un bon tronc central per a la part del relat que precedeix el segur ressorgiment del club. Aquest ressorgiment que arribarà, tot i que no sapiguem quants anys o dècades ens haurem d’esperar per veure’l en vista dels actuals personatges que conformen la trama de la novel·la.
n