«No hi ha organització, no hi ha plans, no hi ha demandes»
Quan fa 10 dies va escriure la seva primera presa sobre el cas de GameStop, Kevin Roose, columnista de tecnologia de The New York Times, va parlar d'«una crisi d’autoritat» i va acabar amb contundència: «Les hordes són aquí i Wall Street mai serà igual». A Roose el que estava passant l'havia fet reflexionar sobre The revolt of the public (La revolta del públic), un llibre que el 2014 va publicar l'exanalista de la CIA Martin Gurri, que des d'aleshores s'ha convertit en un favorit al Silicon Valley de tendències llibertàries i que ara es llegeix gairebé com a profètic.
En aquesta obra (a la qual el 2018 va afegir un capítol de «reconsideracions» després de la victòria de Donald Trump), Gurri parlava de ciutadans apoderats per una revolució digital que ha transformat l'espai de la informació i que senten l'impuls de la revolta contra institucions i elits. «Així que els que acabaven d’arribar des de les fronteres digitals van començar a ser més que les elits, el nostre sentit de què és important es va fracturar en els marges d’incomptables interessos nínxol», analitzava. Es fixava, així mateix, en la proliferació de «comunitats vitals: grups de mides salvatgement dispars reunits orgànicament al voltant d’un tema o interès compartit» i apuntava una «nova veu: la de
al’amateur, la de les no elits educades, la d’un públic desencisat i indisciplinat».
Tot i que llavors Gurri ja escrivia que «la percepció de la fallada de les elits clarament s’estén al terreny econòmic», la revolta de GameStop l'ha sorprès d'alguna manera, segons explica a aquest diari en una entrevista realitzada per Zoom. «Esperava que alguna cosa passés, perquè hi ha dos camps que encara no havien estat tocats pel populisme les finances i la religió, però vaig pensar que quan succeís seria perquè alguna companyia faria una cosa que enfadaria la gent i la tombarien. Això et diu com d’impredictibles són aquestes revoltes», afegeix. «Mai saps què les farà esclatar, encara que amb perspectiva tot té sentit» Gurri analitza just des de dues perspectives «no contràries, sinó complementàries» la revolta de r/wallstreetbets. D'una banda, l'especialista considera que els actors de la revolta són un grup d'homes joves (és evident el predomini masculí al fòrum) «fent coses d’homes joves». Profundament immersos en la cultura gamer, afirma, han convertit els mercats financers en un «joc actiu», tot i que també estima que «tenen marques d’identitat i codi de comportament i es consideren l’última escletxa de resistència en un món trampós».
«Manegen el repudi tant o més que accions de borsa. Busquen ser la negació o l’oposició a l’ordre establert, que afavoreix els grans jugadors assentats i, per descomptat, miren els rics i els gestors dels fons de cobertura com a corruptes i fallits», afegeix l'analista.
La qüestió fonamental per a ell ve després d'aquesta anàlisi i de constatar quantes històries al fòrum han fet referència a la crisi del 2008, a cases i llocs de treball perduts, relats que «són impossibles de verificar però marquen el to, i assenten la idea que la nova generació ha de regirar-se contra els mercats que afavoreixen els rics i aixafen la gent corrent».
I és que Gurri veu en aquesta revolta paral·lelismes amb altres moviments, des de Black Lives Matter i els qui van crear les zones autònomes a Portland i Seattle fins a, als seus ulls, fins i tot els seguidors de QAnon quan van assaltar el Capitoli.
«De sobte han guanyat», diu.
«¿Què és el següent? No en tenen ni idea, ni la més remota idea. No hi ha líders, no hi ha organització, no hi ha plans, no hi ha demandes, no hi ha ideologia. Al final pràcticament tot el que poden fer és el que han estat fent. Aguanten i aguanten i no hi ha possibilitat d’evolucionar».H