Suplement econòmic d´EL PERIÓDICO
d’un exercici extraordinari de transparència i compliance, ens ha permès finançar-nos en mercats internacionals amb inversors forans. Som en l’actualitat una de les companyies més líquides d’Europa en el sector biofarmacèutic per la nostra mida. L’any passat van canviar de mans més de 90 milions d’accions i aquest any només al gener ja en portem 15 milions. Aquest nivell de liquiditat dona molta confiança a l’inversor. L’evolució l’any passat va ser molt bona amb una alça del 25% de valor en un any molt complicat per a l’economia.
— Llavors, ¿ja estan a punt per al Nasdaq de Nova York?
— Ens estem acostant al punt en el qual la factibilitat comença a ser molt real. Podríem entrar-hi demà però no crec que això aportés gaire valor als accionistes perquè no donaria a la companyia la musculatura per a aquest salt qualitatiu que aspira a fer. Avui tenim una capitalització d’uns 200 milions i es pot començar a plantejar una sortida al Nasdaq en termes raonables. Amb la maduresa dels assajos clínics, amb una fase 2b que estem començant ara en trastorn límit de la personalitat, amb uns assajos de càncer sobre els quals donarem notícies al llarg de l’estiu... crec que tenim el còctel necessari per estar en aquesta situació.
— ¿Què li sembla la gestió de la pandèmia?
— La gestió que la Unió Europea està fent de les vacunes està sent exemplar. El març de l’any passat, en els pitjors dies de la pandèmia, vam veure que els holandesos no els donaven als francesos respiratoris, els italians deien que ningú els ajudava, etc. D’aquesta situació a l’actual ha passat un món. Si en l’àmbit espanyol haguéssim de lluitar per tenir vacunes, la situació seria abismalmente diferent. S’ha demostrat que cal plantejar-se tenir sempre unes mínimes capacitats estratègiques a costa fins i tot de pagar un sobrepreu. El que la pandèmia revela és que quan un bé esdevé escàs a escala mundial no importa quant estiguis disposat a pagar perquè sempre hi ha algú disposat a pagar més que tu.
—Diuen que s’ha donat massa poder a les farmacèutiques.
— És una pena que aquesta discussió taqui l’aspecte principal: l’enorme miracle científic i tecnològic que la indústria farmacèutica amb el suport dels governs ha aconseguit. El desembre del 2019, la Xina va publicar la seqüència d’aquest virus; al mes de març es va convertir en pandèmia mundial; a l’estiu l’OMS creuava els dits per tenir alguna vacuna, i al novembre i el desembre no en tenim una sinó quatre i arribarem a set vacunes en temps rècord, i alhora s’ha muntat una infraestructura per fabricar-les.
— Van ser dels primers a canviar de seu social pel procés. ¿Preveuen tornar?
— Els motius es van explicar al seu dia: un entorn de seguretat jurídica, que llavors, a Catalunya, estava completament en dubte. De moment no ens plantegem un canvi. Si en el futur varia de manera que l’empresa senti un confort institucional diferent, ens ho pensaríem, però de moment no hi ha res a sobre de la taula.