La descarada fillastra de Kamala Harris
i psicològicament de forma rutinària. Consumit per la gelosia, el paio va arribar a presentar-se en el rodatge de Brumas de inquietud (1957), que Turner filmava a Londres, i amenaçar Sean Connery amb una pistola. El futur Bond va agafar el canell del seu atacant i el va torçar fins a assegurar-se que l'arma queia a terra, abans de tombar-lo d'un cop de puny. Pel que sembla, en algun arxiu ocult hi ha imatges de l'incident.
La sensació d'humiliació experimentada per Stompanato es va veure augmentada uns mesos més tard, quan Turner va acudir a la cerimònia dels Oscars del 1958 –estava nominada a l'estatueta pel seu treball en Vidas borrascosas– acompanyada de la seva mare i de la seva filla Cheryl, de 14 anys, en lloc de fer-ho amb ell.
I això ajuda a explicar el que, pel que sembla, va succeir a casa de l'actriu només uns dies després, la nit del 4 d'abril. Segons la versió oficial, després d'escoltar com el mafiós colpejava la seva mare i l'amenaçava amb clavar-li un ganivet a la cara, Cheryl va agafar un ganivet de la cuina, es va dirigir al pis superior i, sense que arribés a saberse molt bé com, l'acer va acabar clavant-se a l'estómac de Stompanato i li va danyar diversos òrgans vitals.
Set dies després, intervenint en una vista judicial per relatar entre sanglots la seva versió dels fets, Turner va oferir la que els experts consideren la interpretació més important de la seva vida, i amb ella va contribuir de forma crucial a l'absolució de la seva filla. A partir de llavors, és clar, els rumors es van desencadenar, i el més sorollós de tots va assenyalar l'actriu com la veritable autora material de l'assassinat. Això, diem, va marcar la seva carrera de forma irreparable; malgrat l'èxit immediat que li va proporcionar Imitació de la vida (1959), la seva identitat artística va quedar enterrada per sempre sota el pes del crim i el morbo.
HBart la va veure per primera vegada en un acte de recaptació de fons i l'estiu passat van parlar de la seva incorporació. «Em va sorprendre molt la proposta d’IMG», explica al diari novaiorquès Emhoff, que ja treballa com a model en una agència més petita.
«Tinc inseguretats, com tantes altres noies, m’intimida entrar en aquest món totalment centrat en el cos». La va convèncer veure la diversitat de models d'avui i «poder formar part d’aquest canvi com a artista amb una pulsió creativa, més enllà de ser una simple maniquí, tot i que amb tatuatges estranys i els cabells tallats de manera curiosa».
Els que observen la moda veuen en ella una clara diferència