Adrián Barbón Rojas PRESIDENT DEL PRINCIPAT D’ASTÚRIES
La Fundació Changing Markets carrega contra la dependència de les marques de les fibres sintètiques derivades del gas i el petroli, que han disparat un consum inassumible per al planeta. L’oenagé urgeix la Comissió Europea a incloure requisits més exigent
El dirigent asturià, juntament amb els de Cantàbria, Galícia i Castella i Lleó, impugnarà l’acord de protecció total al llop i assegura que defensarà la ramaderia «amb tots els mitjans».
En els últims 20 anys, l’ús de fibres sintètiques barates com el polièster s’ha duplicat –per nou en els últims 50 anys– i més de la meitat dels tèxtils que utilitzem avui dia contenen aquest material, que permet a la indústria de la moda produir de forma molt més barata robes de baixa qualitat que es rebutgen amb rapidesa, segons denuncia la Fundació Changing Markets en un recent informe en el qual carrega contra la «perillosa addicció» del sector tèxtil a les fibres derivades del petroli i en què col·loca aquesta indústria entre les més contaminants del món, amb un consum energètic superior al del transport marítim i l’aviació junts.
«No hi ha gaires consumidors que siguin conscients que la moda ràpida és una moda fòssil. L’addició al polièster barat i a altres fibres derivades del petroli arriba en un moment en què el món s’està distanciant dels combustibles fòssils però en comptes d’allunyar-nos d’aquestes fibres, que estan causant un desastre ecològic, les marques volen que pensem que ho tenen sota control i poden continuar produint cada vegada més roba», alerta Urska Trunk, responsable de campanya de la fundació que posa el focus no només en la indústria tèxtil sinó també en la indústria del gas i petroli que ha vist un filó a la producció de plàstics destinats a fabricar fibres sintètiques per a la moda després de l’aturada del transport o l’energia.
La realitat és que la irrupció de la moda barata ha fet que comprem més roba que mai, la portem menys temps i la llencem a les escombraries més ràpid. Concretament, «el consumidor mitjà compra un 60% més en comparació amb fa 15 anys tot i que utilitza cada peça la meitat del temps». Una tendència que s’explica en bona mesura pel preu del polièster – que costa la meitat per quilo que el cotó– i per les seves característiques –és resistent i s’asseca ràpid– que l’han consolidat
El 73% dels 48 milions de tones de roba produïdes l’any 2015 va acabar a l’abocador
com la columna vertebral d’un model d’usar.
«Sense una acció legislativa ràpida i radical, i una desacceleració considerable, l’aposta del sector per roba barata portarà a volums insostenibles de microfibres i rebutjos tòxics i s’emetrà més carboni del que el planeta pot manejar», avisen recordant que les emissions de roba sintètica són sis vegades superiors a la que es fabrica en cotó (532 milions de tones davant 86 milions) i que només la producció de polièster d’ús tèxtil va ser responsable el 2015 de 700 milions de tones de CO2, similar a les emeses anualment per Mèxic o per 180 plantes de carbó, unes xifres que podrien duplicar-se el 2030.
Un problema que ni la indústria tèxtil resoldrà de forma voluntària, avisen, ni tampoc les diferents legislacions en àmbit nacional. «La Comissió Europea ha de presentar una estratègia tèxtil que revisi la dependència sobre els combustibles fòssils i col·loqui la indústria en un camí més sostenible», reivindica l’oenagé, que urgeix l’Executiu comunitari a repensar el model i incloure en la seva nova estratègia integral per al tèxtil, prevista per a aquest any, mesures d’ecodisseny que impedeixin barrejar materials així com requisits més responsables quant a reutilització i cicle de vida dels productes.
De l’armari a la incineradora
Per exemple, fixant objectius de reutilització i reciclatge de tèxtils tot i que per si sol tampoc resoldrà tots els problemes, ja que actualment menys de l’1% de la roba reciclada s’utilitza per a la fabricació de roba nova i el gruix de la roba que es llença acaba en incineradores o abocadors, llocs en els quals van acabar 35 dels 48 milions de tones (el 73%) de roba produïdes el 2015. Actualment, la UE compta amb legislació que obliga els Estats membres a posar els mitjans per recollir separadament la roba per a l’any 2025, tot i que, segons avisen, farien falta mesures més estrictes.