Inventores per a un món millor
Ambnomés18anys,FlossieWong-Staal(Canton,1946-SanDiego,2020)vadecidirabandonarlaXinaperestudiarbiologiamoleculara Califòrnia.Vaserlaprimeracientíficaqueva clonarelvirusd’immunodeficiènciahumanai gens, cosa dels seus quevacontribuirengranmaneraacomprovar funció la determinar queelvirusVIHéslacausadelasida.Lesseves va invencionspodenserdiminutes,enaquestcas moleculars,perònomenysimportants.Elseu treballvacrearmoltsprotocolsiproves,com, perexemple,elprimertestperdetectarelVIH.
La història de la ciència també és la història dels invents que han canviat el món. A finals del segle XIX, Lyda Newman (1885-?) va destacar com una de les primeres inventores negres a rebre una patent, la tercera en la història dels EUA. La seva història va quedar oculta durant dècades però, tot i així, un dels seus invents més destacats perviu avui: el disseny d’un raspall per als cabells més resistent i durador. El seu treball va canviar radicalment la manera de construir els raspalls. Després de rebre la patent el 1898, quan tan sols tenia 13 anys, el seu raspall va ser el primer a introduir les cerres sintètiques, a més de nombroses innovacions que van revolucionar la manera de pentinar-se. Gràcies a ella, les dones negres per fi van tenir un producte adequat per als seus cabells.
La física nord-americana Shirley Ann Jackson (Washington, 1946) va començar els seus estudis en una època en què encara hi havia segregació racial a les escoles. Va rebre el seu doctorat en Física Nuclear a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) el 1973, i es va convertir en la primera dona negra a aconseguir un doctorat en aquesta universitat i en la segona a aconseguir un doctorat en Física als EUA. Va treballar per a la companyia Bell Telephones, on va participar activament en la creació i el desenvolupament de diferents tecnologies que han revolucionat la forma en què ens comuniquem avui dia, des de la marcació per tons fins a la trucada en espera. Una de les seves contribucions més grans és la invenció del cable de fibra òptica que connecta els sistemes de comunicació del món.
Olga D.
González-Sanabria inventora que nascuda és una fa més a Patillas, científi de 28 anys Puerto Actualment, que R treballa
Serveis n’és la a la
NA Tècnics. directora més rang També d’Enginye al és la dona
NASA i Centre hispan membre d’Investigació na d’Ohio. del Saló Glenn d de la Fama esforç, Després va d’anys de la permetre desenvolupar d’investigac la fabricar da de tecnologia les níquel i bateries qu tació hidrogen de llarga Espacial que du teries, s’utilitzen Internacional. a l’ inventades l’estàndard als Aquestes avui anys dia. 80, són enc
El disseny de les actuals xeringues hipodèrmiques va ser obra de la infermera nord-americana Letitia Mumford Geer (Nova York, 1852-1935). En la seva època, amb prou feines l’1% de les patents concedides als Estats Units eren per a dones. Les inventores necessitaven aportar moltes més proves perquè, altrament, s’atribuïa l’invent als marits. El treball de Geer va plantar cara al sexisme institucional i va canviar el món de la sanitat. Abans de la invenció de les xeringues hipodèrmiques, els sanitaris feien servir xeringues que s’utilitzaven a dues mans. La irrupció de l’invent d’aquesta infermera va revolucionar i transformar el món de la sanitat i la medicina, ja que va facilitar directament el treball de metges i infermers.