El Barça pateix i remunta
El Joventut sucumbeix a quarts davant el poder del Baskonia
Va caldre esperar a l'últim quart de final, a hores intempestives en temps de pandèmia, però l'emoció pròpia de la Copa del Rei per fi va aparèixer. Va tenir lloc en el Barça-Unicaja, que va acabar en una pròrroga plena de tensió després de l'empat malagueny a quatre dècimes del final que es van emportar amb solvència els catalans. Va ser després d'un reguitzell interminable d'emprenyaments de Jasikevicius quan el seu equip va aconseguir una remuntada èpica, tan espectacular com era veure el Barça 20 punts per sota encara en el primer quart, però culminada amb unes sensacions molt allunyades al favoritisme que portava a la Copa.
En el primer torn, el Joventut de Badalona no va poder amb un solvent Baskonia, que va guanyar i serà el rival del Barça en la segona semifinal d'avui (19.00). Per l'altre lloc a la final lluitaran el Reial Madrid i el Lenovo Tenerife una estona abans (16.00 h).
/
UN UNICAJA BATALLADOR Des dels primers llançaments es va entreveure que l'Unicaja de Málaga no seria un convidat de pedra en aquesta Copa. Així ho posava de manifest l'emprenyament monumental de Jasikevicius, que no va deixar de fer escarafalls, cridar ordres i executar canvis, cada un acompanyat d'una bronca després d'una nova imprecisió defensiva, tot amb un avantatge malagueny que va arribar als 20 punts encara en el primer parcial.
L'espectacular inici de Darío Brizuela, amb 14 punts anotats ja en els primers minuts, i la sèrie de llançaments gairebé immaculada dels andalusos des de la línia de tres van promoure una amenaça d'enfonsament per al Barça. Els primers minuts d'encert culer no van ser suficients com per igualar el marcador d'un Unicaja extremadament nociu per a la defensa catalana. Al final, amb més complicacions de les previstes i gràcies a la constància, el Barça va aconseguir reduir diferències fins als 5 punts de desavantatge amb què se'n va anar al descans, tot i que sense cap jugador per sobre dels 8 punts anotats.
Amb prou feines es van mantenir, entre la tensió creixent del partit, els cinc punts d'avantatge per als malaguenys abans de l'últim quart. Va ser llavors quan es van ajustar les xifres, va arribar l'emoció competitiva i els minuts amb més errades d'Unicaja. Amb tot, amb Calathes com a líder anotador i només dos barcelonistes per sobre de la desena de punts, el Barça va arribar per sota als últims dos minuts i igualats a l'últim (culpa del malaguista Brizuela), fins a l'empat malagueny en l'últim segon.
En la pròrroga va seguir un creixement del Barça que no va poder igualar un Unicaja que va acabar plasmant el seu emprenyament amb els àrbitres amb l'exclusió per dues tècniques de Katsikaris.
/
LA PENYA SUCUMBEIX En el primer torn, el Joventut va sucumbir davant el poder del Baskonia. En la seva condició de participant allunyat del favoritisme, gairebé als antípodes, la posada en escena de la Penya va tenir pocs elements reprotxables, amb una actitud irreprotxable i una implicació plena. Tot i així, el potencial i el rendiment del Baskonia, tan seriós com eficient, va relegar els jugadors de Carles Durán a estar subjugats en el partit, sense possibilitat d'alterar el que seria una victòria per nou punts per als bascos que els porta a semifinals, i l'eliminació copera de la Penya a la primera de canvi.
El Baskonia va imposar el seu ritme pesat d'anotació des de l'inici, com un sistema mecanitzat que manté invariable el seu rítmic moviment gràcies a una energia inesgotable.
La facilitat anotadora de Giedraitis i el desplegament de Pollonara en els dos costats de la pista (el millor del partit amb gairebé 30 de valoració), a més de l'imponent poder físic a la zona dels baskonistes, van ser massa impediments per fer viable una victòria de la Penya.