Expulsar el dinosaure d’hospitals i cases
A partir de demà, els nous gestors del Govern català afrontaran la difícil missió, (gairebé) impossible, de fer un salt en la millora de la sanitat, l’educació i la solidaritat amb els més necessitats. El malson encoratjat per la pandèmia de la Covid-19 m
Com en aquell microrelat del despertar al costat d’un dinosaure, metàfora del malson de la nostra pròpia existència, el polític que aconsegueixi sumar vots i voluntats per pilotar el Govern tindrà una alba tan inquietant com la condensada per Augusto Monterroso en set paraules, 50 caràcters. El dinosaure, el malson, de Catalunya, continua on ha sigut totes les nits de l’últim any, també la del 14-F, i totes les que van venir amb les retallades del 2012 a la sanitat i l’ensenyament de la mà de Mariano Rajoy i Artur Mas sense cap vergonya.
No és descartable que aquesta nit ens fiquem al llit sense saber qui serà el pròxim president o presidenta de la Generalitat i ni tan sols és descartable que acabem d’aquí uns mesos en una repetició electoral. Murphy forma part dels pronòstics. En qualsevol cas, les urgències seran les mateixes i les respostes no haurien de ser les de sempre. Els reptes que segueixen damunt la taula són els de respondre a les necessitats de la gent en qualsevol temps, en el normal i en el pandèmic, el d’ara mateix. Salvar el maltractat Estat de benestar, que garanteix l’excel·lència de la sanitat, l’educació i la solidaritat, és una missió (gairebé) impossible i que se sustenta ara mateix en l’horitzó de la vacunació massiva. Immunitzats serà més factible tirar endavant, abandonar el túnel a la recerca de la llum. S’injectaran milions de dosis anti-Covid –així ho prometen tots els governs del món ric–, com aquests milions d’euros que haurien de blindar els pilars fonamentals d’un país que també ha d’aspirar a ser més net en l’àmbit ecològic. Tasca hercúlia per a qui assumeixi el relleu de Quim Torra a la Gene.
Baralles i excuses
Ja n’hi ha prou de baralles entre administracions, d’excuses o falta de coratge per no enfrontar-se a unes xifres que haurien d’avergonyir tothom, votants o gestors. La pobresa infantil s’ha disparat fins al 30%. Darrere hi ha salaris escanyolits, precarietat i escasses ajudes a aquestes famílies, moltes de les quals, monoparentals.
Unes situacions que sens dubte la pandèmia de coronavirus ha agreujat i que ens ha posat davant el mirall com a societat.
Les administracions no estan per fer caritat, estan per treballar contra les desigualtats. Els que preguntaven com ens en sortiríem
tenen ja unes quantes pistes en forma de dades. Tots tenen clar que una de les lliçons d’aquests mesos és que la sanitat no pot seguir com està. Ara només falta que no es quedin en els discursos i els agraïments a un personal esgotat i sovint desesperat, i amb tota la raó. Catalunya és una de les comunitats que més ha retallat en sanitat els últims anys. Dedica tan sols el 3,9% del PIB a la sanitat pública. La mitjana europea és del 7,5%. Hem vist com les infermeres dupliquen torns i busquen hores on no en tenen per poder agilitar el procés de vacunació. Falten unes 17.000 infermeres, segons el Consell General d’Infermeria i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària. Falten també metges, psicòlegs, nutricionistes i treballadors socials. El propòsit del Govern per al 2022 és incorporar 3.800 professionals més, una xifra que els sindicats veuen «irrisòria». Es buscaran nous perfils professionals per donar una atenció més completa a una societat cada vegada més envellida i amb malalties cròniques.
«El sistema sanitari sempre ha tingut insuficiència de recursos i, a Catalunya, més», assegura el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Jaume Padrós. Padrós demana als governs d’Espanya i Catalunya una «injecció» de diners per fer front a la pandèmia. Aquest metge cita el llibre La malaltia de la sanitat catalana de Guillem López-Casasnovas, que afirma que la sanitat catalana necessita 5.000 milions més. «Aquesta pandèmia posa en evidència que el sistema sanitari està al límit», diu.
Cues de la fam
Segons dades del sindicat Metges de Catalunya (MC), Catalunya ha perdut, els últims anys, uns 900 metges d’atenció primària (tot i que arran de la vaga del 2018 se’n van recuperar al voltant de 250) i mil llits d’aguts. Les llistes d’espera s’han disparat un 50%, el coronavirus deixa enrere altres urgències, com les proves diagnòstiques, els tractaments i les intervencions quirúrgiques.
El malson persisteix des d’aquell 2012 en què Rajoy i Mas van activar retallades sense vergonya
Al futur president o presidenta se li recomana que passegi pels barris més vulnerables
Al futur president o presidenta cal recomanar-li que es passegi de tant en tant per algun barri. Potser es troba amb desenes de persones plenes de carretons als accessos d’un magatzem o parròquia. Les cues de la fam s’han disparat fins a l’alarma del Banc d’Aliments amb ni més ni menys que 262.294 necessitats i l’avís d’una llista d’espera sorprenent.
El nou president/a també podria trucar a la porta de casa d’algun dels 73.616 dependents que esperen prestació i també, per exemple, no estaria malament que escoltés els veïns de Sant Roc, a Badalona; els de Culubret, a Figueres, i de Font de la Pólvora, Girona, per conèixer en quines circumstàncies sobreviuen en aquesta Catalunya a les fosques, enganxats a la línia elèctrica i a la precarietat cronificada.
La Catalunya dels vulnerables també anirà avui a votar, o no, amb esperança, o no, que des dels governs de Catalunya, Espanya i la Unió Europea arribin a vies per superar el malson. El dinosaure encara és aquí.