JxCat demana un pacte de legislatura amb ERC i la CUP i n’exclou els comuns
> Borràs inicia el diàleg amb Aragonès marcant posicions, tot i que eludeix concretar les seves exigències fins que el republicà mogui fitxa
Junts per Catalunya viurà a partir d’ara un doble debat, una doble estratègia. Una, l’exterior, de cara a la negociació amb ERC per a la investidura i un possible pacte de govern i de legislatura. Una altra, la interna, per començar a analitzar el que podria anomenar-se una dolça derrota davant el seu principal rival independentista. El partit de Carles Puigdemont intentarà conduir tots dos fronts amb sigil atès que hi ha molt en joc: hegemonia política, càrrecs i, en definitiva, la constatació o no que l’estratègia seguida fins ara no és guanyadora.
La direcció de Junts es va reunir ahir en un clima majoritàriament relaxat. Al front de la negociació amb ERC, la guia d’estil del partit de Puigdemont és vendre molt cara la derrota, negociar des d’una posició de força però sense mostrar ni ànsia pels càrrecs ni pressa per ensenyar les cartes.
És per això que el secretari general del partit, Jordi Sànchez (ahir no va comparèixer la candidata, Laura Borràs, que sí que va atendre els mitjans a primera hora del matí), va treure l’autoestima pel resultat: «35.000 vots i un escó [els que ha obtingut ERC d’avantatge respecte a Junts] no és un element que desequilibri les diferències estratègiques en l’independentisme entre ERC i JxCat. El que ens va dir ahir l’electorat és: partits, dirigents, feu vosaltres la feina».
La meitat del Govern
Sànchez parla d’empat tècnic. I Borràs va recordar en una entrevista que fa tres anys el repartiment de membres del Govern va ser gairebé equilibrat, quan llavors JxCat va guanyar ERC per dos escons. Una manera molt clara de dir-li als republicans que Junts exigirà gairebé la paritat. Tret de la presidència de la Generalitat, és clar.
Quant a la qüestió de fons, l’estratègia per aconseguir la independència, Sànchez també va traçar un discurs de guant blanc però amb un contingut ferm: després de superar el 50% dels vots, el sobiranisme ha de mantenir un rumb ferm. En un tuit, el vicepresident del Parlament i membre de Junts, Josep Costa, va ser més explícit: «Som més del 50%, s’han acabat les excuses, per a Espanya i per a nosaltres». Una altra mostra que Junts, d’entrada, no canviarà d’estratègia són les paraules de Sànchez sobre la taula de diàleg, advertint que «no es tornaran a repetir els errors d’aquest últim any i mig».
És a dir, Junts no aparcarà a priori la via combativa. I es manté en un wait and see a l’espera que ERC mogui fitxa, però preparats amb un pla propi, com va explicitar Sànchez. Pla del qual no va donar detalls. L’única línia vermella explícita va ser i és la de no compartir el Govern amb els comuns. Només entre independentistes.
Pel que fa al debat intern, van aflorant qüestions clau: ¿funciona el discurs radical unilateralista per ampliar votants? ¿Per què Junts, com abans el PDECat, continua sense penetrar en l’àrea metropolitana? ¿La candidata era la millor opció electoral? ¿Va poder haver-se gestionat d’una altra manera la ruptura amb el PDECat?
nEl partit inicia una doble tasca: fixar l’estratègia amb Esquerra i fer autocrítica interna