Barnier tempteja el terreny per a la carrera a l’Elisi
El negociador en cap de la Unió Europea per al Brexit no desmenteix els rumors que el situen com a candidat a president del país a les files del partit conservador Els Republicans en la cita electoral del 2022.
El seu nom es cola en titulars i tertúlies polítiques. Camí llarg, passa curta, Michel Barnier torna a l’escena nacional francesa i les seves ambicions podrien catapultar-lo a la carrera presidencial. Amb el llançament d’un grup de treball entorn de les consignes «patriota i europeu», anunciat dimarts en una reunió del grup conservador Els Republicans (LR), el negociador en cap de la UE per al Brexit alimenta els rumors de la seva eventual candidatura per a les eleccions presidencials del 2022.
«Porto quatre anys i mig trobant a faltar França. Ara dedicaré tota la meva energia al meu país», va avançar Barnier el mes de desembre. No serà la primera vegada, com ho demostra el seu llarg currículum: exministre de Medi Ambient, d’Afers Exteriors, d’Assumptes Europeus i d’Agricultura i Pesca. A la seva contribució nacional s’hi suma la seva trajectòria europea: comissari europeu en dues ocasions i líder de les negociacions del divorci del Regne Unit. Als seus 70 anys, i amb quatre dècades d’activitat política a l’esquena, Barnier no és cap principiant.
El negociador europeu liquidarà la seva missió a finals de març, llavors estarà lliure i disponible per servir a la seva família política: Els Republicans, la gran formació de la dreta tradicional francesa. Però ¿quina serà la seva missió? «Ha ocupat tots els càrrecs electes, excepte el d’alcalde i el de president de la República. ¿El tempta la carrera per l’Elisi el 2022?», l’interroga sense embuts el setmanari francès Le Pèlerin.
«Un joc col·lectiu»
«Per ara, és el moment d’un joc col·lectiu, no personal. Respondre a la situació econòmica i social ha de ser la prioritat. Continuaré intercanviant amb els parlamentaris, reunint-me amb els diputats locals, els metges, els científics, les associacions... He de tornar al terreny. El que he aconseguit en els últims anys serà útil per al futur...», respon sense donar més detalls sobre les seves ambicions polítiques. Barnier ni confirma ni desmenteix. Mentrestant, entre els seus companys de files els rumors es multipliquen. «És un dels candidats creïbles», va confirmar amb entusiasme un diputat d’Els Republicans a France Info. «Està clar que el 2022 [...] li interessa», afegeix un dels seus possibles rivals a les primàries de la dreta, que considera la seva hipotètica candidatura com una venjança contra Emmanuel Macron, «que no el va recolzar per a la presidència de la Comissió Europea».
«Continuo sent un polític», va rematar Barnier durant l’anunci de la seva tornada a l’Hexàgon. Un missatge que podria «haver sorprès» i «creat certes esperances», analitza el mateix negociador europeu al canal de televisió Public
Sénat. Anticipant-se a les crítiques dels qui veuran el seu pas per Brussel·les amb desconfiança, el polític conservador té la seva rèplica preparada: «No soc un súper tecnòcrata [...] mai ho he sigut. Soc un home polític des de fa molt temps i com a tal conservo la meva energia [...] que posaré al servei del meu país que la necessita».
Contra els populismes
A l’abril, segons avança France Info, el polític francès aprofitarà la publicació del seu llibre sobre les negociacions del Brexit per promocionar les seves propostes polítiques, lligades a la defensa d’Europa i al combat contra els populismes. «Tinc una sèrie d’idees i propostes per fer, sobre tots els temes», assegura Barnier, per afegir: «L’autoritat de l’Estat, la descentralització i el creixement ecològic», per citar-ne alguns exemples.
A menys de 15 mesos de la cita amb les urnes, els sondejos ja vaticinen un cara a cara entre Macron i la líder d’extrema dreta Marine Le Pen. Davant aquesta tendència, Barnier i la seva família política tenen un important repte: reconstruir les files de la dreta després del fiasco de Fillon, fet fora per corrupció el 2017, i proposar una candidatura capaç de frenar l’avanç de l’extrema dreta.
n