«Part del Cesid va participar en el cop del 23-F»
Dos testimonis clau en els fets del 23 de febrer de 1981, en què el tinent coronel Antonio Tejero va assaltar el Congrés, relaten alguns dels aspectes menys coneguts. El capità dels boines verdes Diego Camacho i el brigada Juan Rando detallen la implicaci
El 23 de febrer de 1981 a la tarda, poc després de sentir a la ràdio els trets de metralladora que retronaven en el Congrés, el capità dels boines verdes Diego Camacho va començar a entendre per què hi havia tant menjar a la cuina del xalet on llavors operava com a membre del Cesid, unes vitualles que ell no havia demanat.
La mateixa tarda, en un altre xalet de Madrid, el brigada d’Infanteria Juan Rando, cap d’un grup especial d’espies, assistia estupefacte com un grup d’agents secrets de la Guàrdia Civil «treien pastissets i cava per brindar cridant: ‘¡Visca Espanya!’»
Aquell dia aquests dos espies acabarien sent testimonis d’un dels aspectes més desconeguts del 23-F: la implicació de comandaments del Cesid en el cop.
Els agents operatius del Centre Superior d’Informació de la Defensa
–que és com s’anomenava el servei d’intel·ligència– es repartien per xalets i pisos de Madrid, on tenia tres discretes bases l’Agrupació Operativa de Missions Especials, AOME, braç executor del Centre.
Aquell matí, a Rando li va dir un superior de l’AOME, sense explicar-li per què, que estigués en guàrdia i preparat. Rando va revisar les seves armes «una escopeta de canó retallat, un subfusell HK i diverses pistoles», recorda. Al llarg d’aquella tarda, un altre capità, de qui Camacho no diu el nom, li va comentar un altre detall estrany: «Aquell matí havien estat falsejant matrícules i s’havien emportat diversos cotxes per ordre de Cortina». José Luis Cortina Prieto, llavors comandant de l’AOME, seria processat però absolt per falta de proves.
Aquella tarda el brigada Rando també es va assabentar del que hi havia. «El sergent de la Guàrdia Civil
Miguel Sales estava escoltant la ràdio amb uns auriculars, i en un moment determinat se’ls va treure i va pujar a la planta de dalt, on eren Cortina i el seu segon, el capità Francisco García Almenta. I després va baixar i va dir: ‘Hi ha hagut un tiroteig en el Congrés’».
La primera alarma que es va crear després es canviaria en la celebració del cava i pastissets. «Jo volia sortir corrents d’allà», afirma. I li va arribar l’ocasió: el caporal de la Guàrdia Civil Rafael Monge va entrar suant i pres per una gran agitació. «Al cap de poc, García Almenta baixa amb ell, i m’encarrega que el porti on pugui agafar un cotxe».
En el trajecte, el caporal s’ensorra. «Al camí anava amb tremolors, mig plorant, suant a raig –recorda Rando–. Estava desfet. El vaig començar a interrogar suaument. I em va confessar que hi havien participat ells, que creia que en el Congrés hi
podia haver molta sang, perquè el seu grup d’agents havia sentit des de fora els trets a l’hemicicle».
Rando l’hi va explicar a Camacho i, amb el seu company capità de l’altra base del Cesid, van aconseguir entrar a la Cambra baixa la nit del 23 al 24 de febrer. I va ser per casualitat.
«¿Vens a parlar amb Tejero?»
«Cap a la una de la matinada, soc al meu despatx sense fer res, i se m’acut anar a l’Hotel Palace, anarme’n on estava muntat el quarter general dels que eren fora, a veure si m’assabentava d’alguna cosa», afirma l’avui coronel.
Camacho i l’altre capità van deixar el cotxe aparcat a la porta de l’Hotel Ritz, i van anar caminant a la plaça de Neptuno, on començava la zona zero del motí. «Allà hi havia una barrera guardada per un policia que ens va detenir; em vaig identificar com a capità del Cesid i ens va obrir la barrera –recorda–. I com que ho vaig veure tan fàcil, vaig decidir que continuéssim pujant cap al Congrés».
Als voltants del palau de les Corts l’atura un guàrdia civil, «¡i és el meu cunyat, que era caporal! –explica Camacho–. Se’m va quadrar i em va dir: «A les teves ordres, capità, ¿on vas?’ ¿A parlar amb Tejero?» I jo: «És clar». I em va acompanyar. A l’arribar a la porta hi havia diversos guàrdies civils, però vaig entrar. Després ja comprendria per què em va ser tan fàcil passar identificantme com a capità del Cesid: part del servei estava en el cop».
Camacho explica que el que va veure dins era un grup confús de soldats i guàrdies civils presos per «un clima de frustració, un sentiment de traïció i decepció, i de resistència numantina. Era gent que pensava que havia anat allà a una cosa i es veien utilitzats per a una altra».
L’endemà al matí, Camacho es va citar amb Calderón a la cafeteria de les Torres de Colón, al carrer de Gènova, i allà, sense Cortina davant, li va explicar tot el que havia esbrinat de la implicació de l’AOME en el cop. «Calderón em va dir: ‘Bé, tu t’apartaràs de la investigació. La portaré jo personalment. No en parlis amb ningú’», explica Camacho.
El capità se’n va anar a casa seva, a dormir per fi. Però va sonar el telèfon. Era Rando: «Capità, ¿tu li has explicat a algú el que jo t’he explicat a tu? És que m’acaba de trucar Cortina i m’ha citat al parc Berlín a dos quarts de dues de la matinada». Camacho li va dir que ni se li acudís anar-hi. «Era una zona boscosa, solitària i apartada. No hi vaig anar perquè vaig entendre que no en sortiria viu», confessa Rando.
Aliança sagrada
Cortina intentava imbuir als seus homes de l’AOME d’una mística guerrera particular, amanida amb frases com «som una ordre de cavallers amb una aliança sagrada» o «els polítics passen, nosaltres seguim aquí».
«Cortina mirava de revestir-nos de monjos soldat, dotar tot allò d’un esperit creuat. Era una mena de doctrina falangista edulcorada per a les Forces Armades, explica Camacho. «Ens organitzava jornades de meditació –explica Rando–.
Consistien en la lectura de passatges de Yukio Mishima, el feixista suïcida japonès».
Quinze anys després de declarar contra Cortina, Calderón, i altres comandaments del Cesid, el coronel Diego Camacho, el brigada Rando i altres testimonis de la implicació d’agents del Centre en el 23-F van ser expulsats, en una purga de 33 espies de tot tipus ordenada per Javier Calderón quan va accedir a la direcció del centre amb el primer govern Aznar, el 1997.
El març de 1981, passat el motí, quan va començar l’accidentada investigació judicial del que havia passat, a l’AOME del Cesid hi va haver un intent d’omertà. A Camacho li van començar a aparèixer ocells morts al cotxe. El de Rando va ser més dur: una tarda va agafar la moto i, abans de sortir a l’autopista, li va caure; li havien serrat diversos radis d’una roda.
«Vaig poder entrar al Congrés perquè part del Cesid estava implicat en el cop», afirma Camacho