El comandant Cortina, un jubilat amb secrets
El principal militar absolt per l’assalt al Congrés el 23-F, que el 1981 era cap de la unitat d’elit del Cesid, s’ha retirat després d’anys de discrets negocis amb el sector públic. L’excomandant ha estat operant durant un quart de segle amb una empresa e
Amb un edicte al BOE del 21 d’abril de 2018, el Jutjat del Mercantil 3 de Madrid anunciava que l’empresa I2V SL entrava en concurs de creditors. Era el pas previ a la liquidació de la firma amb la qual va operar un quart de segle al món de la seguretat l’excomandant José Luis Cortina Prieto. Als 70 anys, s’apartava d’escena un dels posseïdors de secrets més grans del 23-F.
El comandant Cortina, cap de l’Agrupació Operativa de Missions Especials (AOME) del llavors CESID, va ser jutjat com a catalitzador logístic i d’intel·ligència de la presa del Congrés, però absolt per falta de proves després d’un any de presó militar a Alcalá de Henares.
Restituït a l’Exèrcit, va guanyar destinació a la caserna del Bruc de Barcelona, seu del Regiment d’Infanteria Jaén 25. Set anys després, ja coronel, va tornar a Madrid per a una plaça al Comandament de
Suport Logístic de l’Exèrcit, de la qual, el 1991, el va treure el ministre Narcís Serra per falta greu: la filtració dels plans Papá Tango i Papá Golf de participació espanyola en la Guerra del Golf.
Va ser ja sense uniforme quan Cortina va fundar I2V el novembre del 1992, i amb aquesta va crear la marca Grupo Atenea Seguridad Nacional, amb la qual es mouria en el món privat i a l’ombra del públic.
Influent
Quan, governant Rajoy, a la tardor del 2015 l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) retirava a I2V un paquet d’ajuts, ja feia massa temps que no pocs polítics sentien el murmuri de Cortina darrere de decisions estratègiques de governs d’Aznar.
Fins al punt que, el 4 de febrer del 1997, la senadora d’Eusko Alkartasuna Inmaculada Boneta
va inquirir sense èxit al llavors vicepresident Francisco Álvarez Cascos sobre un assessorament privat de Cortina al seu departament. Cascos va negar que l’aconsellés l’empresa, però no que ho fes l’amo.
Cortina no li sonava només a la dreta. El 2009, governant Rodríguez Zapatero, va llançar una revista, Atenea Seguridad y Defensa,a la presentació de la qual a Madrid van acudir tots els caps d’Estat Major dels exèrcits i 20 generals. Exclusiva de la revista: una entrevista amb el JEMAD Julio Rodríguez, avui cap de gabinet de Pablo Iglesias.
Atenea es va inscriure a AESMIDE, associació de contractistes de les administracions públiques. Alguns negocis privats de l’exdirigent del CESID van córrer paral·lels a la seva vinculació amb el món catòlic integrista. El 2013, per exemple, un màster en sistemes de seguretat a la Universitat Francisco de Vitòria, dels Legionaris de Crist. En d’altres era clau la xarxa era familiar, com en el cas de la firma de seguretat Ombuds, fundada pel seu germà Antonio, destacada contractista de Defensa i altres ministeris.
El setembre del 2014 Cortina va muntar a Madrid el I Saló del Vehicle Policial (Vehipol). El 21 de maig del 2015 va organitzar unes jornades sobre capacitats professionals dels militars. I amb molta implicació de Defensa: les va inaugurar el director general de Reclutament, el tinent general Juan Antonio Álvarez.
El 2015 va aconseguir de la Seguretat Social l’encàrrec per a l’edició de la revista Mar, de l’Institut Social de la Marina, i l’any següent I2V ja contractava amb la societat Sainsel, de sistemes navals de navegació, participada per Indra i Navantia.
Encara abans de la fallida, el 2017, el CDTI va ajudar a difondre la fira de Seguretat HOMSEC que muntava Atenea, i va licitar Cortina amb l’Ajuntament del PP de Pozuelo de Alarcón, rica localitat madrilenya, tota la seva línia d’impressió gràfica.
Una pota a Catalunya
A l’esquerra de l’Eixample barceloní, en una segona planta del carrer de Casanova, Cortina va tenir entre el 1997 i el 2001 la seva pota a Catalunya, la societat Servicio de Consultoría e Ingeniería en Protección Patrimonial, també amb una altra discreta oficina a Balmes, 191. Com d’oberta arriba a ser la «protecció patrimonial» ho saben els seus clients de l’època.
Un dels homes de confiança de Cortina, el capità de la Guàrdia Civil Vicente Gómez Iglesias, també es va establir a Barcelona i també va fundar una firma de seguretat. Al contrari que el seu cap, Gómez Iglesias va ser condemnat pel 23-F a sis anys de presó. Es va considerar provat que va muntar el guiat per ràdio dels autobusos que van portar els guàrdies civils amb qui Tejero va assaltar el Congrés.
A Barcelona, Gómez Iglesias va fundar la firma Segurcat el 1987. Després d’11 anys de treball, sobretot per a entitats financeres, va vendre l’empresa a Securitas per mil milions de pessetes i es va retirar.
A l’esquerra de l’Eixample de Barcelona va tenir, entre 1997 i 2001, la seva pota a Catalunya