La UE acorda sancionar alts càrrecs pròxims a Putin pel cas Navalni
> Els estats membres consideren que, amb les seves últimes accions i respostes, Rússia només busca «la confrontació i l’enfrontament»
Fa temps que Rússia s’allunya de la via del diàleg amb la Unió Europea i aposta per l’autoritarisme. I l’enverinament del líder opositor Aleksei Navalni, el seu empresonament i les detencions massives de manifestants demanant-ne l’alliberament han sigut la gota que ha fet vessar el got. Després del desastrós viatge del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, a Moscou, els ministres d’Exteriors de la Unió Europea han decidit tancar files i imposar noves sancions a Rússia a través del nou marc europeu, que permet castigar la vulneració i violació dels drets humans.
«Els ministres, de manera unànime, han interpretat les últimes accions i respostes russes com un senyal clar que no els interessa la cooperació amb la UE, al contrari. Busquen la confrontació contínua i el distanciament», va afirmar el cap de la diplomàcia europea després d’una llarga reunió presencial a Brussel·les. «Potser sense el que va passar a Moscou no hi hauria hagut unanimitat per decidir sancions pel cas Navalni. Evidentment, l’actitud dels russos ha demostrat a tots els estats membres, els que ja n’estaven convençuts i els que encara en dubtaven, que ara per ara la federació russa està en una tessitura de confrontació», va argumentar.
«En qüestió de dies»
Les sancions, el procediment administratiu de les quals es va posar en marxa ahir mateix, tindran per objectiu castigar «els responsables de la detenció, enjudiciament i sentència» de l’opositor rus, pròxims al president Vladímir Putin, i estaran en un termini que «no superarà la setmana», va dir Borrell. «Les decisions es prendran en qüestió de dies. Hem arribat a un consens ràpidament. Ningú ha considerat cap altra opció», va confirmar el ministre d’Exteriors de Polònia, Zbigniew
Rau, un dels països que més han pressionat per imposar sancions. «La UE no es pot quedar impassible i ha de reaccionar en vista de violacions de drets humans a Rússia», va dir la seva col·lega espanyola, Arancha González Laya.
Tot i que Borrell no va voler donar detalls sobre els noms inclosos a la llista, la intenció serà sancionar quatre alts funcionaris pròxims a Putin, entre ells, segons Reuters, Alexander Bastrikin, responsable del comitè d’investigació dels crims més greus i que respon directament davant el president rus. També hi figurarien el fiscal general Igor Krasnov, el comandant de la Guàrdia Nacional
Viktor Zolotov i el màxim responsable del servei federal presons, Alexander Kalàixnikov.
Malgrat la pressió de l’entorn de Navalni per incloure oligarques pròxims a Putin entre els sancionats, s’ha descartat de moment. «No podem sancionar de manera arbitrària perquè no ens agradi una persona. Potser no ens agraden els oligarques, però s’ha de demostrar que tenen aquest vincle directe amb el fet que desitgem sancionar», va afirmar Borrell. «Si no hi ha un vincle no podem sancionar ningú. Estat de dret, ni més ni menys», va dir.
«La Unió Europea ha de reaccionar davant les violacions de drets humans», afirma González Laya
Allau de crítiques
La decisió d’activar per primera vegada el mecanisme per castigar les vulneracions de drets humans, en la línia de llei Magnitsky nordamericana, es produeix després del desastrós viatge a Moscou el 5 de febrer passat de l’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, que ha generat una allau de crítiques. Malgrat la controvertida visita, que va coincidir amb l’expulsió de tres diplomàtics europeus, Borrell va tornar a defensar el seu viatge i va rebutjar que suscités crítiques entre els Vint-i-set.
«A mi avui no m’han criticat pel meu desplaçament a Moscou. Al contrari, tots els estats membres m’han recolzat i han deixat clar que el desplaçament va servir per rebre informació de primera mà de com parlar amb ells. No és que viatgés a Rússia perquè m’agradi, sinó perquè tenia un mandat avalat per la immensa majoria. Respecte a les crítiques de membres del Parlament europeu... Parlem de 70 eurodiputats de 750. És menys del 10%, així que hem de veure les coses en la seva justa perspectiva», es va defensar Borrell.