La Generalitat pressiona el Govern central per aplicar l’eurovinyeta el 2022
> Els catalans s’estalviaran 537 milions d’euros anuals amb la reversió de 515 quilòmetres d’autopistes de peatge el 31 d’agost
El 31 d’agost del 2021 s’acaba la concessió de 545 quilòmetres d’autopistes de peatges d’Acesa i Invicat, dels quals 442 quilòmetres són a Catalunya i 415 són de pagament. La reversió té algunes conseqüències evidents: els catalans deixaran de pagar per transitar per aquestes vies, cosa que suposarà una pèrdua de negoci de 537 milions d’euros anuals per a les companyies concessionàries, però el cost de manteniment recaurà sobre l’Estat i la Generalitat de Catalunya: uns 60.000 euros per quilòmetres a l’any.
Alegria per a uns i resignació per a d’altres, però només temporalment, fins que el Govern aconsegueixi implantar el model d’eurovinyeta que persegueix per a les vies d’alt rendiment de Catalunya.
La Conselleria de Territori i Sostenibilitat pressiona el Govern perquè l’eurovinyeta –que bàsicament implica, com estableixen les directives europees, que ha de pagar qui utilitza les infraestructures i contamina–, es pugui implantar l’1 de gener del 2022.
«No crec que abans sigui possible», va comentar el conseller de Territori, Damià Calvet, a aquest diari. Assenyala que ha instat per carta l’Estat que «el 2021 sigui l’any en què s’estudiï i es defineixi el model d’eurovinyeta per implantar-lo el gener del 2022. «Catalunya està preparada i exigim que l’Estat també ho estigui», va afegir el titular de Territori.
Catalunya com a pilot
La Generalitat ha proposat al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) la possibilitat que Catalunya s’avanci en la implantació del model amb una prova pilot, però Calvet reconeix les reticències de Madrid per implantar el sistema, malgrat que s’ha compromès a portar-lo a terme. «A l’Estat no hi ha la cultura de pagament que sí que existeix a Catalunya. I l’Administració central té por que hi hagi una contestació per part de determinats sectors transportistes contra la vinyeta», considera.
El conseller de Territori recorda que el 20% dels peatges explícits es troben a Catalunya, i que hi ha un 20% de vehicles que l’utilitzen normalment. A més, s’ha produït un debat amb tots els agents socials i operadors de mobilitat. El Ministeri de Transports està estudiant quin model de peatges implantar per a les autopistes que reverteixen a l’Estat. Treballa amb la idea d’un peatge simbòlic, una cosa semblant a l’eurovinyeta, que encara no ha concretat.
El percentatge de peatges de pagament disminuirà aquest any, quan reverteixin els trams Tarragona-Barcelona i Barcelona-la Jonquera, així com Montmeló-el Papiol de l’AP-7 i Montgat-Palafolls, de la C-31/C-32, i Barcelona-Granollers, de la C-33. També desapareix el tram de l’AP-2 Saragossa-Mediterrani, tot i que una part d’aquest (Soses-Saragossa) no afecta Catalunya.
Per al ministeri, la nova situació imposa avaluar la necessitat d’actuacions a la xarxa de carreteres de l’Estat al canviar les condicions d’explotació. «Aquestes dades permetran determinar les millors solucions per a les actuacions que s’hagin d’emprendre per acomodar la demanda a la xarxa després de la redistribució de trànsit previsible», destaca.
Efecte laboral
El final de les concessions també té implicacions laborals. La xarxa de peatges que s’elimina a l’agost pot afectar 600 treballadors d’una plantilla de 650 a les dues companyies d’Abertis que gestionen aquests trams. L’empresa negocia en aquests moments amb els sindicats per acabar de definir l’impacte laboral, però sembla inevitable, com ja ha passat als altres trams d’autopistes que han revertit a l’Estat fins a ara.