Realitats que no són intocables

Sovint, els nens i els joves ens fan preguntes que, de tan simples i evidents, ens deixen sense resposta perquè hem acceptat com a intocables certes realitats que no tenen cap sentit. Això sembla que es reprodueixi quan intentem qüestionar-nos si el nostre sistema de govern és el més adequat.

Assistim sense dir res a campanyes electorals amb promeses sistemàticament incomplertes, per falses o irrealitzables; no movem un dit quan els insults i la falta de respecte substitueixen les idees i les propostes; ens deixem governar per persones manifestament incompetents per al càrrec que ocupen; no arrufem les celles quan els problemes es gestionen pensant a curt termini o el cicle electoral i no en la solució duradora, i el pitjor de tot, validem tot això i molt més amb el nostre vot.

Si un jove ens interrogués sobre com permetem aquestes realitats ens resultaria francament difícil oferir-li una resposta coherent. Sospito que jo li faria algunes comparacions en forma de metàfora. La primera, una societat actual que viu anestesiada pel consum i l’individualisme i que no reacciona en vista de certs estímuls, com tampoc ho fa una persona que rep l’anestèsia abans de ser intervinguda. La segona, una societat que es comporta com un nen malcriat, egoista i manaire a qui no li agrada ser corregit, i a qui els progenitors li consenten tots els capricis per no sentir com rondina.

nA les mentalitats envellides, massa inputs les poden portar al col·lapse. A mi em passa sovint amb el mòbil vell que tinc.

n