Delictes d’opinió

conteses electorals malgrat unes circumstàncies anòmales. I aquest any, a la tercera, encara més, a l’haver superat el llistó del 50%. Precisament per haver aconseguit aquesta esperada fita, per sortir de la nit i que brilli l’alba clara, ha arribat l’hora que els partits siguin al nivell que correspon i s’imposi el seny per sobre de qualsevol altra consideració. Catalunya s’ho mereix.

nintenció de proporcionar una educació als seus fills.

En aquest país hi havia el seny, i m’he trobat que alguns habitants manifesten la rauxa i la disbauxa. No crec que amb violència de carrer es pugui obtenir una solució al problema existent a Catalunya. La confrontació és present en la ciutadania. Senyors polítics, no permetin violències que menyscabin la llibertat de moviments dels ciutadans.

nnLa violència en democràcia sempre és condemnable; però no s’ha de dir constantment. Anem amb dades. Espanya, per la seva herència franquista, té tares. Una d’aquestes és la llibertat d’expressió. Segons Freemuse, organització assessora de les Nacions Unides, el nostre país és líder mundial –dades del 2019– d’artistes processats i empresonats, per davant de l’Iran o Rússia. Evidentment, en altres països s’ho pensen abans d’obrir la boca. Aquí, malgrat la violència, i per engrandir la nostra democràcia, que sempre és desitjable, hem de reformar el codi penal i suprimir la presó dels delictes d’opinió, per molt que les expressions abocades siguin grolleres i/o deplorables.

Mentrestant, la dreta, com sempre, aprofita la violència dels descerebrats –que contaminen una reivindicació essencial– per distorsionar, enfangar i tapar una reforma ineludible i titllar, tots els que pretenem millorar la democràcia perquè Espanya deixi de ser primícia internacional, de còmplices de la violència.