Els carrers, seus

El 19 de febrer em disposava a disfrutar d’un regal d’aniversari: assistir al concert del guitarrista Vicente Amigo al Palau de la Música Catalana de Barcelona. La celebració va quedar frustrada a causa que, per una manifestació convocada per l’empresonament del raper Pablo Hasél, es preveien aldarulls violents a la Via Laietana, com ara crema de contenidors d’escombraries i destrossa de mobiliari urbà i de negocis a peu de carrer. Vaig anar fins al Palau i allà se’m va comunicar que l’espectacle es faria, però que no podien dir-me si la manifestació, presumiblement violenta, em permetria tornar a casa meva amb seguretat. Amb gran por per la meva integritat física i impotència, vaig marxar a casa sense poder disfrutar de l’art d’Amigo.

En aquests dies s’està parlant molt de la falta de llibertat d’expressió a Catalunya. En aquest país tot ciutadà pot expressar lliurement les seves idees. El que no es pot permetre és que es profereixin amenaces d’agressió física a persones, com les fetes pel senyor Hasél, per les quals ha sigut condemnat i, per la seva reiteració, que han comportat el seu ingrés a la presó. Els manifestants violents han coartat la meva llibertat de mobilitat abans que es compleixi el toc de queda, que tots hem de complir com a mesura de seguretat per a la salut. Els meus pares em van portar a Catalunya des de Burgos a l’edat de dos anys buscant una millora en les condicions de vida i amb la