Un camí tortuós

Projecte incomplet, va defensar Koeman després del partit contra el PSG. A mig camí del no-res, li hauríem respost en calent després del partit de Cadis. Costa dir si aquest Barça va o ve. Si està en construcció o en demolició. La barreja de joves que encara no són una realitat amb veterans que ja han jugat els seus millors partits ens deixa un equip indefinit. Per moments sembla que faci petits avenços, per després deixar-se caure de forma alarmant fins a tornar al punt de partida.

Malgrat els esforços per buscar paral·lelismes amb aquell Barça de Rikjaard el 2003, l’última tempesta ens ha portat directament al de l’any anterior, a aquell d’Antic que lluitava per entrar en la UEFA. La setmana horribilis blaugrana ha coincidit amb l’actuació estel·lar de dos davanters exuberants com Haaland i Mbappé. Combinació diabòlica que ha tornat al debat electoral la necessitat de fitxar un crac. I malgrat la resistència inicial dels presidenciables, ara sí, ha arribat el moment de les promeses. Toca il·lusió.

Pans i peixos

Freixa tira la casa per la finestra. És possible fitxar-los tots dos, ¿per què no? Pel que sembla, el Barça Corporate és el nou miracle dels pans i els peixos. Laporta continua sense donar noms, però té contactes i pot portar una cosa «important» i aquí ho deixa, perquè ja saben que la imaginació de vegades pot ser molt potent. I finalment hi ha Víctor Font, que adopta el paper d’aixafaguitarres, no es pot fitxar i per a això ja hi havia la portera de Núñez. Es tracta d’una postura prudent veient els números del Barça, però que funciona poc com a generador d’il·lusió. I per a realisme, el soci ja en té prou amb partits com el del Cadis, que el desperten de qualsevol il·lusió.

Qui guanyi ja estudiarà com complir la seva promesa, però ha de multiplicar molts pans i molts peixos per aportar tot el que fa falta. Perquè el que ens ha demostrat aquesta setmana és que el final del camí encara és molt lluny, i ni tan sols estem segurs que el guia que porta la llanterna sigui l’adequat.