Darrere del penal
L’error de Lenglet oculta els profunds desequilibris que nien en el desconcertant Barça de Koeman. Va emetre senyals de recuperació per caure, de nou, en les velles errades.
Darrere del penal comès per Lenglet, després d’una successió d’errors defensius en cadena durant 48 segons fatals, s’amaguen molts problemes. Van més enllà que el central francès rebutgés abans el peu de Rubén Sobrino, el davanter del Cadis, que la pilota. Tot just assenyalar-se la pena màxima, Jordi Alba es va tirar a la gespa per retratar la desesperació del Barça de Koeman, que ha rubricat 10 dies tràgics que comprometen el seu futur en aquesta estranya temporada, pendents tots del futur de Messi. Si és que Messi té futur al Camp Nou.
Deu dies que han col·locat la Copa del Rei en una situació límit després del 2-0 encaixat en l’anada al Sánchez Pizjuán davant el Sevilla. Deu dies en què la Champions s’ha convertit en un objectiu utòpic després de la bufetada europea del París SG (1-4). Curiosament, els dos equips després de guanyar el Barça amb solvència queien derrotats davant el següent rival seriós que van tenir en el seu camí. El Borussia Dortmund va profanar en 24 minuts el santuari defensiu de Lopetegui, fonamentat en Koundé, Diego Carlos i Fernando, amb tres gols. Dos portaven la firma de la bèstia Haaland. I el Mònaco va dominar amb calma l’apocat conjunt de Pochettino al Parc dels Prínceps (0-2), on no hi va haver ni rastre de Mbappé en la que ja és la sisena derrota de Lliga del PSG. Deu dies en els quals el Barça, que venia d’encadenar set victòries consecutives, es podia enganxar a la Lliga aprofitant que a l’Atlètic (ha cedit set punts en menys de dues setmanes) li comencen a tremolar les cames.
D’errada en errada
Al Barça de Koeman, també, incapaç com va ser d’assegurar el gol de Messi. Ennuegat com se li va quedar, de nou, el Cadis d’Álvaro Cervera, que li ha tret cinc punts en aquesta desconcertant Lliga. De res va valer els blaugranes que el conjunt andalús arribés al Camp Nou sacsejat per quatre derrotes consecutives en les quals va encaixar fins a 15 gols. El Barça només n’hi va marcar un. I de penal, símptoma més que evident de la falta de contundència que exhibeix en les cites decisives.
Si no marca Messi, i els dos últims gols (París SG i Cadis) han sigut convertint penes màximes, no hi ha ningú a la davantera que decideixi partits. Ni tampoc permet a l’equip arribar tranquil als instants finals, vorejant l’abisme fins que el creua quan Sobrino es va avançar a Lenglet en l’últim sospir.
Tenien Griezmann i Dembélé un examen seriós davant el públic del seu país. I van treure molt mala nota tots dos, eclipsats per la descomunal aparició de Mbappé. Tres quarts del mateix va passar davant el Cadis, on amb prou feines es va veure l’exdavanter de l’Atlètic. Una mica més actiu va es
tar l’exjugador del Dortmund. Però units tots dos per un idèntic míser balanç. Ni gol, ni assistència, ni desequilibri, ni lideratge per aixecar un Barça que va trobar, a la fi, la idea tàctica ( 4-3-3), però extremadament fràgil en l’aspecte anímic.
Canvis estèrils
El desastre europeu va rescatar els vells fantasmes d’un equip en què cohabiten tres generacions. Una que ho va guanyar tot (Messi, Piqué, Busquets, Ter Stegen, Jordi Alba, Sergi Roberto .... ), amb els fitxatges més cars de la història del club (Coutinho, Griezmann i Dembélé) que van venir per regenerar el Barça després de la marxa de Neymar fa gairebé quatre anys. Res han canviat, res han guanyat. Ni les estrelles del suposat primer nivell, inclòs De Jong, tot i que ja s’acosta a la seva millor versió, ni les del segon, com Umtiti, Lenglet, Junior o ara Pjanic al costat de reforços d’urgència, com Braithwaite, que no han sigut tampoc una solució fiable.
A l’última capa d’aquesta descompensada plantilla hi figuren joves il·lusionants (Ansu Fati, que està lesionat des del novembre, Pedri, Araujo, Mingueza, Riqui Puig, Trincao i Dest), consumits tots ells per un present autodestructiu en un club que no té president ni rumb després dels terribles anys finals de la gestió, tant esportiva com econòmica, del dimitit Josep Maria Bartomeu. Per estar al vestuari fins i tot viu Matheus Fernandes, un brasiler (va costar 7 milions de euros) que ni ha sigut presentat oficialment.
Koeman, mentrestant, ho agita tot, però sense èxit. I creu avançar, però després tot se li desploma en 10 dies per tornarlo l’erm inicial.
El Barça firma 10 dies tràgics amb derrotes davant el Sevilla i el PSG, i l’1-1 amb el Cadis