Autoritzades ja 13 inversions estrangeres en empreses estratègiques
El Consell de Ministres ha donat el plàcet a totes les compres estrangeres que han passat per la seva taula, fins i tot la de l’estatal xinesa Three Gorges
El Govern va establir el març del 2020 una espècie d’acció d’or per blindar empreses espanyoles en sectors estratègics davant el capital estranger. En aquests 11 mesos –a falta de conèixer quina serà la seva opinió sobre la inversió més sonada de totes, l’opa parcial de l’australiana IFM sobre Naturgy, que encara no ha sigut registrada en el Ministeri d’Indústria–, el Consell de Ministres ha donat llum verda a 13 operacions d’inversió exterior en diferents sectors.
El control previ de la inversió directa estrangera va ser adoptat a l’empara de la normativa europea disposada el 2019 per al conjunt de la UE. Després de les caigudes borsàries derivades de la Covid, l’objectiu del Govern va ser mirar d’evitar la venda a preu de saldo de companyies de sectors com energia i telecos a tercers països, especialment empreses estatals i fons sobirans. «El focus de la norma està en els estats, que no volem que els nostres sectors estratègics caiguin en mans d’estats tercers», explica el soci de Mercantil de Latham & Watkins, José Antonio Sánchez-Dafos. El Consell
de Ministres ha d’autoritzar (o no) les inversions estrangeres de més de 500 milions o que suposin més del 10% del capital de l’empresa espanyola.
Tres de les 13 autoritzacions atorgades fins ara corresponen al sector de l’energia. És el cas de la inversió de 103 milions de la canadenca Aimco en renovables o la compra d’actius de generació de Viesgo per la portuguesa EDP (2.700 milions d’euros).
Energia i telecos
Però la que més crida l’atenció és l’autorització atorgada a l’empresa estatal xinesa Three Gorges –propietària de la central hidroelèctrica més gran del món, la presa de les Tres Gorges– per aconseguir una cartera de 500 megawatts d’energia solar fotovoltaica en un total de 13 plantes d’energia de la companyia X-ELIO. A més, el gegant xinès haurà de tornar a passar aviat per l’examen del Consell de Ministres, ja que acaba d’anunciar la compra de 400 megawatts verds a la família Masaveu per al voltant de 500 milions, informa Europa Press.
En el sector de les telecomunicacions, el Govern ha autoritzat l’adquisició de MásMóvil pels fons britànics KKR, Civen i Providence per 5.300 milions, així com la compra d’Instalación de Tendidos
Telefónicos (Itete) per part del grup francès Circet.
Les autoritzacions del Govern afecten sectors dispars. És el cas de l’entrada de capital del fons Macquiere a la start-up barcelonina de signatura electrònica Signaturit o en l’hospitalària Viamed Salud. I la compra de Terminales Portuarias per Maegor Investments, filial de la francesa Rubis Terminal Infra, per 352,3 milions; així com l’adquisició de GTT, companyia de software per a la gestió de la recaptació d’impostos locals i regionals, pel fons britànic Anacap III.
Completen la llista la compra de Bank Degroof Petercam per Andbank, de propietat andorrana; i la inversió de Casse Investments en el negoci del reg per degoteig a través de les filials espanyoles de les israelianes Rivulis Irrigation i Eurodrip Irrigation per 19,14 milions. I la inversió d’Ebay en Adevintia, i l’operació de Komipo Europe, propietat del Grup Korean Electric Power Corporation, en el hòlding financer Kiwoom.
Respecte als vetos, SánchezDafos explica que «no es tracta de vetar un inversor xinès perquè sí (...) sinó de com d’estratègic és un sector i quins són els plans de l’empresa». En el cas de Naturgy, propietària de dos gasoductes, segons el lletrat, l’opa no canviaria gaire el seu accionariat perquè ja té dos fons estrangers com CVC i GIP que sumen més del 41% del capital. «El que cal protegir és que s’emportin sectors estratègics d’Espanya, no que els ampliïn», opina.
IFM encara no ha presentat la seva sol·licitud formal sobre la gasística espanyola davant Indústria