El mirall de la Vall d’Hebron
La resposta organitzativa de l’hospital barceloní al desafiament del coronavirus és objecte d’estudi en escoles de negocis
El 6 d’abril del 2020, amb el món sencer sumit en la primera onada de la pandèmia de coronavirus, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) felicitava l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona per la seva gestió de la crisi sanitària. L’organisme destacava la capacitat del centre per «reformular tots els espais» i «preparar tots els seus professionals per avançar-se al virus». Avui, el model Vall d’Hebron és un cas d’estudi en escoles com el centre de negocis privat IESE Bussiness School, que ahir va impartir una classe titulada Cas Hospital Universitari Vall d’Hebron: gestió de la Covid-19.
La gestió de la pandèmia, segons el gerent de la Vall d’Hebron,
Albert Salazar, es va dividir en dos eixos. D’una banda, la necessitat de treballar qualsevol projecte en col·laboració amb tots els agents del territori. De l’altra, internament, en la potenciació dels equips multidisciplinaris. «La Covid-19 ens ha demostrat que el treball conjunt entre especialitats, estaments, metges i infermeres és capaç d’aconseguir resultats molt superiors en l’atenció al pacient», va dir Salazar.
«Investigar sobre la gestió de la pandèmia en un hospital com la Vall d’Hebron ha sigut tot un encert, ja que avui dia no hi ha res escrit sobre això», va destacar el professor de l’IESE Jaume Ribera. «[Els estudiants] han pogut veure un exemple real de l’evolució de les fases d’una crisi i com encaixa en l’estratègia futura d’un centre hospitalari», va afegir.
L’hospital públic de la Vall d’Hebron, el més gran de Catalun
L’hospital va aconseguir sextuplicar els llits d’uci durant el pic de la pandèmia
ya i, per tant, amb més recursos que d’altres més petits, es va preparar ràpidament quan van arribar les primeres notícies de la Xina del virus. Va aconseguir sextuplicar els llits d’unitats de cures intensives (ucis) al pic de la pandèmia, va contractar fins a 1.150 professionals més per atendre els pacients i va reconvertir el Pavelló d’Esports de la Vall d’Hebron en un espai sanitari per tractar malalts amb coronavirus. Tot això li va valer les felicitacions de l’OMS.
Decisions ràpides
Salazar va reconèixer ahir que, a falta de precedents, «hi va haver un percentatge altíssim d’improvisació». «Nosaltres teníem els plans de contingència de cada hivern per a la grip, però la Covid va ser una altra cosa», va dir. Però, tot i així, la Vall d’Hebron va saber anticipar-se a l’arribada del virus: abans que se’n detectés el primer cas a Catalunya (el 22 de febrer), va crear protocols d’actuació i plans de contingència que plantejaven fins a una dotzena d’escenaris. La direcció va decidir ràpidament que fins a 800 administratius treballessin des de casa, va suspendre les visites dels familiars i va reconvertir la visita ambulatòria en una telefònica. «Hi va haver per la nostra part una certa anticipació des de finals de gener. No vam minimitzar l’amenaça i vam poder preparar tot això», va remarcar el gerent.
Un altre element important va ser la «ràpida adequació d’espais» per als pacients més crítics que requerien una uci. Molts d’ells empitjoraven ràpidament, cosa que feia necessari tenir llocs disponibles. «Abans de la pandèmia teníem 52 llits uci. En la primera onada vam arribar a tenir 222 pacients crítics en ucis, però teníem preparats fins a 300 llits ucis [que no es van haver d’utilitzar en la seva totalitat] distribuïts en 13 espais diferents», va recordar Salazar. Tot això es va poder fer «perquè es va cancel·lar l’activitat restant», a excepció d’urgències com ara ictus, infarts o trasplantaments d’emergència. «El repte mes important en les altres onades ha sigut continuar atenent altres patologies», va remarcar.
L’hospital, a més, va instal·lar al Pavelló d’Esports de la Vall d’Hebron un centre d’assistència per a pacients de coronavirus amb capacitat per a 132 persones. L’Ajuntament de Barcelona va cedir al març quatre poliesportius a la Vall d’Hebron, el Sant Pau, el Clínic i el Mar per a hospitals de campanya. La Vall d’Hebron també va comptar amb l’Hotel Alimara, a 500 metres del centre, per allotjar malalts lleus que no podien fer quarantena a casa seva.
La Vall d’Hebron va contractar, en la primera onada, 1.150 nous treballadors. Segons Salazar, en comparació amb el gener del 2020, l’hospital té aquest any 550 contractes més. Gràcies a això, va remarcar el gerent, «ni en els pitjors moments de l’epidèmia les infermeres van doblar torns». El gerent ha explicat que l’hospital va estar «a punt» de no tenir els equips de protecció individual (epis) adequats. «Vam estar a un dia o dia i mig, però hi va haver un esforç de tot l’equip per tenir a punt els epis i els respiradors», afegeix.
Els experts no descarten més pandèmies d’altres virus en el futur. Els hospitals han d’estar preparats. «Estem realitzant en aquests moments el pla estratègic de la Vall d’Hebron per als pròxims cinc anys i la Covid afectarà aquesta estratègia», assenyala.
va contractar 1.150 treballadors i va evitar doblar torns a les infermeres