Una infermera i dos pacients que ja han rebut la vacuna anti-Covid ens relaten la seva experiència
“És un descans tenir la seguretat de poder relacionar-me amb la família després de mesos distanciats”
Han sigut dels primers a rebre la tan esperada vacuna contra la Covid-19 i se’n senten afortunats. Parlem amb una professional i dos pacients de la Clínica Nuestra Señora de Guadalupe d’Esplugues de Llobregat (Barcelona).
*¿Què han sentit al ser de les primeres persones a qui s’ha administrat la vacuna?
-M.M: L’excepcionalitat que ha portat a les nostres vides la Covid-19 ha fet que moltes de les capacitats dels sanitaris siguin portades a límits poc habituals. Aquesta situació de patiment i estrès mantinguda en el temps fa que cada dia que passa, ens sentim més esgotats i desesperats. Parlo per mi, i puc assegurar que per molts dels meus companys i companyes, que l’única sortida que veiem per acabar amb aquest malson i poder arribar a la tan desitjada normalitat, és sens dubte la de la vacunació col·lectiva. És per aquest motiu que, el fet d’haver pogut rebre la vacuna, m’ha despertat un sentiment d’esperança i de gran satisfacció. -P.P: Estic molt contenta, em sento molt afortunada i estic desitjant que em posin la segona dosi aquesta mateixa setmana. Tinc moltes ganes de poder tocar la meva neta de sis anys. La veig des de la finestra del centre hospitalari... ¡Te la menjaries a petons! Li faré una abraçada...
-P.B: Em sento molt afortunat. Crec que la vacunació és un gran avenç que farà que les coses millorin. La vacuna fa que em senti més optimista.
*¿Vostès són persones de risc?
-M.M: El 2018 vaig superar un procés oncològic, del qual actualment continuo en tractament actiu i amb controls trimestrals, raó per la qual sí que em consideraria una persona de risc. Aquest motiu fa que encara més, adquirir la immunitat gràcies a la vacuna, m’aporti més tranquil·litat.
-P.P: Sí, soc pacient de risc per diverses malalties. Però soc fort i optimista.
*¿Com li canvia el seu dia a dia el fet d’estar vacunada?
-M.M: De moment, el dia a dia transcorre sense gaires canvis, però el fet d’estar vacunada m’aporta tranquil·litat i m’ajuda a afrontar la meva feina amb més seguretat, tant per a mi com per a la resta de les persones a qui atenc diàriament. També és un alleujament tenir la seguretat de poder relacionar-me amb la meva família
després de tants mesos de distanciament. Encara queda molt camí per recórrer per aconseguir superar aquesta batalla, i només espero que la vacunació avanci i arribi a tota la comunitat com més aviat millor. -P.B: El dia a dia no canvia però almenys em sentiré més segur i espero que pugui visitar-me la família.
*¿Han passat por durant la pandèmia? ¿S’han sentit desprotegits?
-M.M: És molt difícil argumentar el patiment que s’ha viscut en el nostre entorn durant tot aquest últim any. Sens dubte, estan sent uns mesos molt durs per als quals no estàvem preparats, sobretot a nivell psicològic. És curiós descobrir que la por es pot arribar a convertir en rutina, a la qual sense voler fas front dia a dia i fins i tot, de vegades, l’arribes a oblidar. Al principi de la pandèmia és quan ens vam sentir més desprotegits, ja que no sabíem a què ens enfrontàvem, les informacions que rebíem eren totes contradictòries, havíem de protegir-nos amb uns mitjans molt escassos i que a més s’havien de reutilitzar. És cert que, en l’actualitat, disposem tant d’un nombre més gran d’EPI com d’una experiència que ens permet treballar d’una manera més còmoda, segura i reordenada.
-P.B: És clar que he passat por. ¿I qui no? Estic esperant des de fa mig any que m’operin i em sento vulnerable. Ja m’haurien intervingut si no fos per la pandèmia.
*¿La vacuna s’ha fet esperar massa?
-M.M: La prova científica ens demostra que l’elaboració d’una vacuna pot allargar-se durant uns quants anys, per això s’ha de reconèixer que aquestes noves vacunes per a la Covid-19, s’han ela
borat en un temps rècord. Encara que reconec que la desesperació que ha originat aquesta pandèmia, m’ha fet pensar en ocasions que no arribaria mai.
*¿És optimista de cara al futur al disposar ja d’una vacuna, almenys a Europa?
-M.M: Sí, per descomptat. Crec que aconseguir que la vacuna arribi a tota la població és l’única manera de poder acabar amb aquesta amenaça i poder tornar de nou a formar part de la societat, de les seves rutines i de recuperar totes les coses perdudes.
-P.P: Amb la vacuna no tindrem tanta por. Jo ja he passat moltes malalties, segurament de més greus. Però animo tothom a posarse-la, com més aviat millor.
-P.B: Sí, soc optimista. No m’ha fet mal i ja estic esperant la segona dosi. Que es vacuni a tothom, no per fases.M