La comunitat mèdica debat sobre la necessitat d’un nou model assistencial
La comunitat sanitària protagonitza un profund debat sobre el model actual que s’ha mostrat superat a raíz de la covid-19. S’ha posat sobre la taula quina deu ser el rol del metge i com deuria garantir-se l’assistència als més vulnerables en un sistema que ha deixat al descobert les seves esquerdes.
La pandèmia ha deixat al descobert un gran debat sobre el sistema d’atenció sanitària, el seu replantejament per poder arribar més i millor als pacients i, a la vegada, ha posat sobre la taula el fet que el professional de la medicina també pugui ser vulnerable. La comunitat mèdica fa temps que aborda el debat de com ser més útil a la societat i d’establir els paràmetres per aconseguir una “ciutat cuidadora”.
Es proposen cuidar, no només tractar de curar. I aquest és el repte que s’ha plantejat un grup d’un centenar d’experts en el marc del projecte Ciutats que Cuiden de la Fundació Mémora, arribant a la conclusió que cuidar és una part essencial de l’activitat dels professionals sanitaris però també de les famílies i de la resta de la societat, a qui consideren que s’hauria de formar i reconèixer la seva aportació per arribar a les persones que necessiten ser cuidades, sobretot els més grans i els més vulnerables.
“Hem de redissenyar el nostre rol en la societat actual”, apunta Albert Ledesma, metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària, i afegeix que “des de la pràctica hem de determinar com adaptar-nos a les necessitats d’atenció de la societat”. En plena pandèmia, el debat és encara més pertinent i els experts coincideixen a assenyalar que la crisi desencadenada per la Covid-19 ha de ser vista com una oportunitat per reflexionar i extreure conclusions.
NOU PACTE SOCIAL. Des de la taula de debat del projecte Ciutats que Cuiden, es planteja la necessitat d’un “pacte Covid”, que impliqui la societat per definir aquest nou model d’atenció a les necessitats de les persones. “Els metges volem participar d’aquest procés amb un rol diferent ja que les persones necessiten una visió holística i hem de cuidar-les i ajudar-les a tenir un projecte vital satisfactori”, afirma Ledesma.
En aquest sentit, el doctor en Cures Pal·liatives a la UVIC Jordi Amblàs concreta que “no és possible curar bé sense cuidar” i insisteix que “les necessitats de les persones i no pas les seves malalties haurien de ser el fil conductor de l’atenció”.
Perquè les ciutats siguin realment cuidadores, convida la professió mèdica a deixar de costat els prejudicis i afirma que “una atenció de qualitat ha de ser interdisciplinària i transdisciplinar”, i convidar tota la societat a participar activament d’aquest rol cuidador.
Per al coordinador del Servei de Cures Pal·liatives de l’Hospital San Juan de Dios de Santurtzi, Julio Gómez, la clau es troba a “construir ciutats que incloguin i que no expulsin la gent, on els més vulnerables siguin trobats a la ciutat i els metges es dediquin a garantir la cura en la ciutat que cuida”. Gómez reflexiona que ha sigut arran de la pandèmia que s’han posat de relleu les limitacions del sistema, no només mèdic sinó també assistencial: “Pensàvem que ho podíem tot i hem de parar-nos a reflexionar”, conclou.
I és que els tres professionals coincideixen en la preocupació per les persones més vulnerables que queden excloses del sistema, tal com ha desvelat la pandèmia.
¿SOBREVIURE ÉS VIURE?
Aquesta pregunta de calat és la que planteja Julio Gómez en relació amb la gent gran que ha aïllat la Covid-19. “¿Algú ha preguntat? ¿Escoltem què necessiten en el seu moment vital? Hi pot haver altres valors que també són importants”, afirma contundent.
Ledesma és crític amb el sistema actual, que considera superat en la mesura que “ha deixat persones fora del radar, que no eren capaces de fer aflorar ni de tractar” i lamenta l’actitud de les autoritats que a parer seu han prioritzat altres interessos per sobre de la salut pública. Amb tot, Jordi Amblàs concedeix que “la Covid-19 ha sigut una prova d’esforç” per al sistema, afirmació que comparteixen els seus dos companys de debat.
Per a Amblàs és important recalcar que la pandèmia ha fet de la mort una realitat social ja que fins fa no gaire era un moment que es tancava en el si de cada família: “les xifres de morts cada nit l’han posat a sobre de la taula en majúscules”.
EL PUNT DE PARTIDA. Si alguna cosa és clara després de gairebé un any de pandèmia, és que els ciutadans han sentit com mai la seva vulnerabilitat i els professionals de l’àmbit de la salut, també. És per això que aquesta taula de debat conclou que “el metge reconeix, exposa i assumeix la seva pròpia vulnerabilitat i es relaciona amb l’entorn des d’aquesta posició”. El doctor Ledesma es fa ressò de les qüestions plantejades pels seus companys al concloure que “cuidar és una part essencial de l’activitat mèdica” però a la vegada, es mostra partidari d’una atenció compartida, que interpel·la a tothom. Hem d’acompanyar les famílies i persones en les decisions i en les cures i atencions.
Per últim, incideixen en la necessitat d’un replantejament global de l’assistència i atenció a les persones grans i afirmen que, després d’aquesta “sensació de fracàs col·lectiu a l’adonar-nos que el sistema es queda curt, que no hi arriba”, de cara al futur immediat és necessari “promoure i garantir entorns residencials segurs”.