Fórmules legals per preservar els drets de les persones grans
El dret a decidir i la garantia de l’autonomia personal en la vellesa, a debat Existeixen documents notarials preventius que permeten preservar les voluntats en un futur
Una persona gran té els mateixos drets que una altra de qualsevol franja d’edat. Sembla una obvietat però la societat en què vivim passa per alt els drets d’aquestes persones, cosa que es tradueix en l’anul·lació de la seva capacitat de decisió i de la seva autonomia. En un taller impartit en el marc dels Espais de Suport de Mémora, l’advocat Jordi Muñoz reivindica que “una persona gran té la mateixa capacitat de decidir que qualsevol persona d’una altra edat”. En cas que això no es garanteixi, recorda que “es produeix una vulneració de drets i és considerat un maltractament”.
Jordi Muñoz presideix l’associació per a la investigació del maltractament a les persones grans EIMA i s’ha dedicat durant els últims 27 anys als drets d’aquest col·lectiu. Precisament partint de tots els casos que ha viscut i als quals ha pogut ajudar, insisteix que les persones grans han de blindar-se de cara al futur i proposa diverses formes legals i documents per garantir que la seva opinió sigui tinguda en compte.
“Existeixen documents preventius, els documents que jo anomeno del per si de cas”, explica Muñoz, argumentant que és important conèixer-los i utilitzar-los. Puntualitza, també, que no només estem parlant d’avis, si no de persones de totes les edats que volen garantir el seu poder de decisió en un futur.
APEL·LACIÓ VOLUNTÀRIA.
Es tracta del document d’autotutela en el qual determinem davant notari qui volem que sigui el nostre tutor en cas que algun dia perdem la capacitat per qualsevol causa. El tutor serà qui prengui decisions per l’interessat en l’àmbit personal, econòmic i de salut.
“La importància resideix en el fet que si jo no ho dic, un jutge que no sap res de mi, de les meves relacions personals, ni de la meva voluntat, en 20 minuts decidirà quina persona és la idònia per decidir sobre la meva vida”, resumeix Muñoz. En l’apel·lació voluntària, és recomanable nomenar substituts. S’ha de recordar que existeix la possibilitat de
nomenar una persona física o una entitat i que existeixen fundacions i autoritats tutelars amb professionals per a aquells que no disposin de persones properes de la seva confiança.
PODER PREVENTIU.
Conegut com a poder general, es nomena una persona davant notari perquè en un futur sigui un suport per a qüestions concretes com vendre un pis o per portar a terme gestions bancàries o bé de caràcter general, sempre en cas de perdre capacitats. Per tant, s’ha de nomenar una persona a la qual es tingui molta confiança, insisteix Muñoz: “Un poder preventiu utilitzat de bona fe és un molt bon recurs, em dona un suport idoni; un poder utilitzat amb mala fe pot ser devastador”. Es pot apoderar una o diverses persones i a més es pot establir que hagin de prendre decisions mancomunades, és a dir, que requereixin la firma de tots dos.
TESTAMENT.
“Tothom sap el que és però pocs en fan”, afirma Jordi Muñoz, que recomana fer-ne independentment de l’edat o de l’estat de salut de l’interessat. En cas de defunció, els nostres béns passen en primera instància als fills i nets, si no n’hi hagués, als pares i avis. Així que es recomana tenir en compte els possibles casos que es derivin d’aquesta línia recta a l’hora d’heretar, evitant deixar la parella viuda sense recursos per falta de prevenció.
També és molt recomanable redactar un Testament Vital o Document de Voluntats Anticipades, on es defineixen tots els aspectes relacionats amb temes de salut en cas de perdre la capacitat de decidir, és a dir, si es vol mantenir un tractament o rebutjar-ne un altre.
DRET A DECIDIR.
L’advocat Jordi Muñoz fa un al·legat a la defensa dels drets de les persones grans exposant que “no s’ha d’oblidar el que han fet per la societat” i reivindicant l’evolució en el reconeixement de drets gràcies a la lluita dels que ara són persones grans. Per tot això, conclou que “la societat ha de respectar el dret a decidir de les persones grans”.