“Soc gran, però jo decideixo”

L’expressió “els nostres avis” utilitzada durant la pandèmia pels representants polítics ja denota un cert paternalisme, “un discurs proteccionista davant la Covid-19 que, de manera inconscient, tracta les persones grans com si fossin un col·lectiu més feble, més vulnerable, com si no poguessin decidir per si mateixes”. Ho exposa l’advocat Jordi Muñoz, apel·lant al fet que “les persones grans no són de ningú, són de qui volen ser”.

En aquest sentit, alerta que l’edatisme, la discriminació per raó d’edat, és la tercera causa de discriminació al món per darrere del racisme i el sexisme. Rebutja les etiquetes assumides en la societat actual, que estigmatitza les persones grans i fa una crida a “ser curosos amb el llenguatge edatista perquè, si no, fem que una persona gran se senti malament, limitem la seva capacitat de decisió, anem limitant els seus drets”.

Per a Muñoz, el dret a decidir s’ha de mantenir sempre i emfatitza que “si deixem que decideixin per nosaltres estem perdent el control de la nostra vida. Cal empoderar-se, que se’ns respecti com a persones grans, com en qualsevol altra edat. El control de la meva vida, el tinc jo”, conclou. L’advocat recomana a les persones grans que facin cas dels consells de bona fe però que també sàpiguen plantar-se i dir: “Tu aconsella’m el que vulguis, però jo decideixo”.