L’Elxvaaguantar el Barça al Camp Nou fins que va voler Messi (3-0)
L’Elx va complicar la vida al Barça fins que l’estrella blaugrana va dir prou. Amb dos gols, el davanter argentí va salvar una altra mala nit.
Fins que Messi va voler. Cansat com està el capità de tot el que passa al seu voltant va decidir alterar l’ombrívol paisatge d’un Barça moribund. No només perquè va rubricar els dos gols inicials, sinó perquè va elegir Braithwaite, l’anònim nou blaugrana, com a company, amb Trincão gargotejant regats genials, que acabaven sempre de mala manera. Després d’una vergonyosa primera part, va arribar la reacció en la segona per liquidar, ara sí, amb l’autoritat que se li exigia un xoc que convidava a la depressió més absoluta.
Va tenir la dignitat, almenys, de reaccionar en la segona part, coincidint amb el canvi de sistema de Koeman, irritat com estava el tècnic pel desastre protagonitzat pels seus jugadors. Fins que Messi va voler. Amb una accelerada que li va permetre al Barça salvar una altra mala nit.
Era el partit de cada setmana. Avorrit, trist. Va començar com sempre. ¿Com? Amb un groller error defensiu del Barça que va deixar tres jugadors de l’Elx dins de l’àrea de Ter Stegen. Al final, va disparar Lucas Boyé per sobre del travesser. Malgrat les rotacions de Koeman, no va canviar res. Igual de trist i igual d’avorrit. No hi ha manera que el Barça sigui alegre, dinàmic, atrevit i profund.
No hi eren Lenglet ni tampoc Dembélé. Ni rastre de Griezmann. Però el joc era plomís. L’Elx vivia amb assossec com la nit s’apoderava d’un fantasmagòric Camp Nou, on els badalls es podien sentir amb absoluta claredat.
Trincão va començar amb energia i va generar perill. Seves van ser les dues primeres ocasions de gol. I les úniques en els primers 45 minuts. Fins i tot Messi va quedar contagiat d’aquest ritme ple de desídia. El capità va marxar al vestidor sense haver tirat ni una sola vegada a porta. ¿Braithwaite? Porta el nou a la samarreta, però ningú ho diria perquè ni va trepitjar l’àrea de l’Elx, obligat a tantes tasques (seguir el lateral, aparèixer com a davanter centre, pressionar...) que no en fa cap bé. Després, es va redimir en la segona meitat oferint dues assistències de gol.
De sobte, tot el que es construir en les setmanes anteriors ha acabat oblidat. No és qüestió de sistema ni tan sols de pissarra. Koeman havia demanat que els veterans traguessin «les castanyes del foc». Les vaques sagrades no van elevar la veu. Es van quedar muts. Tampoc els joves, mentre era absolutament desesperant i vergonyós el joc d’un equip en un estadi buit i sense ànima. Com el mateix Barça, erràtic i perdut.
Aire burocràtic
Es va oblidar de jugar a futbol. Perduts l’esperit i el vigor després de 10 dies tràgics (Sevilla, París SG i Cadis), no es va trobar en una patètica primera meitat. Tant caos va provocar que Koeman, que va intentar sense èxit agitar un grup insípid que desprèn un aire burocràtic i funcionarial que l’allunya, cada dia que passa, de la seva gent.
L’Elx, que no es va tancar tant enrere com el Cadis, ni patia. No hi havia cap passió en els blaugranes. Ni rebel·lia. Ni símptomes de sentir l’ofici que practiquen des que eren nens a la recerca d’un somni. Després, es van desmentir a si mateixos.
Van tirar, tot s’ha de dir, 45 minuts a les escombraries. Tal qual. No, no és cap exageració. Primera
mesura de Koeman. Va treure Pjanic, pla i irrellevant, i va col·locar Dembélé al camp. Va abandonar el 4-3-3 singular que va fer servir en la primera meitat i va col·locar dos extrems oberts (Trincão per la dreta; Dembélé per l’esquerra) deixant Frenkie de Jong i Pedri com a mitjos centres.
Desfer el camí
Als tres minuts de la represa, va arribar el gol de Messi. Primer xut a porta del capità, primer punt, amb la necessària aportació de Braithwaite, ara ja sí col·locat com a pur nou. Després de la bronca del descans, alguna cosa va canviar en la segona part. De sobte, van deixar de caminar. I van córrer. Almenys, tenien la voluntat de competir conscients que la Lliga se’ls escapava, com ja se’ls va escapar davant el Cadis.
Partit de gossos el que va firmar el Barça, on Koeman va desfer el camí col·locant després Busquets, a qui també havia donat descans inicial, per rescatar el 43-3, amb Dembélé canviant de banda: de l’esquerra a la dreta. A partir d’aquest moment, amb Pedri –capaç de recuperar fins a nou pilotes– governant el partit amb tal autoritat que va intervenir en l’origen de dos dels tres gols, va aparèixer la calma que necessitava el Barça. I Koeman. En 25 minuts, tres gols i xoc liquidat. Sevilla espera, primer al Pizjuán; després al Camp Nou, amb la Lliga i la Copa en joc. Això seran paraules importants.